esportiudigital.com ara és ESPORTIU.CAT

esportiu.catDesprés de cinc anys sota la capçalera esportiudigital.com, aquest mitjà agafa un nou impuls. Aire fresc que arriba sota un nou nom, ESPORTIU.CAT. Amb aquesta nova marca, iniciem la temporada esportiva amb l’objectiu de donar encara més força a l’esport del nostre país, i a les nostres seleccions, des d’un mitjà escrit i pensat en català.

L’estrena del nou domini punt CAT és una de les mostres del compromís d’aquest mitjà que avui, amb motiu de la Diada, entrevista el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Espais 2.0

Amb la supressió del terme “digital” volem donar per superada una escletxa digital, ja que al segle XXI l’ús d’internet ja ha quedat completament normalitzat com a principal font d’informació i principal eina per compartir continguts entre les persones. Justament, per aconseguir que els nostres continguts flueixin per la xarxa, a cada article s’hi inclouen botons per arxivar-lo o difondre’l en diferents eines socials d’internet. A més, ESPORTIU.CAT també disposa d’un canal a Twitter, on volem potenciar, sobretot, el contacte amb els lectors.

La Comunitat de la Ràdio Catalana

Avui comença una nova temporada radiofònica. Les principals emissores catalanes posen tota la carn a la graella per aconseguir una molt bona programació que els doni els seus rèdits en temps d’EGM, i més en una època de crisi en què ser segon pot implicar deixar de rebre una forta inversió publicitària.

RAC1, a la ‘pole’

eleccions0207RAC1 parteix des d’una sobrada primera posició. Però l’emissora del Grup Godó no canvia res, sinó que prossegueix un llarg viatge en què a cada estació s’hi suma més gent. RAC1 va néixer el 2 de maig del 2000, i des d’aquell mateix estiu que l’escolto i no me n’he desenganxat. I, així, cada cop més gent. De fet, fa uns dies l’Àlex Gutiérrez em deia clarament que “tu ets el perfil!”. I té raó. Perquè la clau de RAC1 és que ha sabut cridar a una audiència potencialment jove, molt jove, cap a una fórmula de ràdio generalista. Problemes Domèstics i Minoria Absoluta van saber captar molt bé aquest públic, i el to alegre i desenfadat de la programació esportiva també fa passar bones estones. Dir que RAC1 ha sabut crear una comunitat al seu voltant, que és cert, va quedar plasmat en un portal: www.amicsrac1.net. Des de fa uns mesos va deixar de funcionar el fòrum d’aquest espai web, totalment extern a l’emissora, creat i gestionat per oients, que servia per comentar la programació, trobar-hi una extensa fonoteca, àlbum de fotos, etc.
Per aquesta temporada RAC1 només presenta dues novetats a la graella consolidada: ‘La Competència’ (de 12 a 13) i el canvi de cara a ‘La nit a RAC1’, que ara conduirà Xavi Freixes. Amb 469.000 oients, l’objectiu serà acabar-los de consolidar i fidelitzar.

Continua la lectura de “La Comunitat de la Ràdio Catalana”

El Cap de Premsa de Moisès

moisesacuditRepresenta que estic de vacances. Però abans de marxar, vaig aprofitar per fer una mica d’endreça i posar ordre a uns quants fitxers. I en aquests vaig recuperar un acudit. En línia al darrer post sobre el vídeo del cap de premsa de Corbacho, que com va quedar demostrar és un gran amic de la llibertat de premsa i d’ajudar als periodistes en la seva tasca (sic), em limito a copiar un acudit que vaig atrapar per internet fa uns mesos i que ara he rescatat de les profunditats del meu disc dur.

Diu així:

Quan va passar el fet del Mar Roig, Moisès i el seu cap de premsa fugien dels egipcis, i quan van arribar al mar va ser el cap de premsa el que va aconseguir que se separessin les aigües i tothom pogués passar abans que arribessin els egipcis. A aquests, se’ls va empassar l’aigua.
Sorprès pel fet, Moisès es va desfer en elogis del seu cap de premsa. Aquest, humilment, li va respondre: “Això no és l’important; el que és important és que t’he aconseguit tres pàgines a la Bíblia
“.

Bon agost!

PD: Em sap greu no recordar la font. No sé d'on el vaig treure, però no és meu. 

Males Praxis…

En el seu dia, el periodista de La Vanguardia, Jordi Barbeta, explicava la topada que havia tingut amb l’aleshores director de comunicació de Montilla, Toni Bolaño. Bolaño, excap de premsa de l’ajuntament de Cornellà i del Ministeri d’Indústria amb Montilla, l’havia amenaçat: “no voy a parar hasta joderte“. Ara surt un altre cas a la llum. Aquest amb proves documentals irrefutables i amb similars característiques amb l’anterior cas. El protagonista és Manel Fran, cap de premsa del també socialista Celestino Corbacho, i que ja l’havia acompanyat a la Diputació de Barcelona i a l’ajuntament de l’Hospitalet, al costat de Cornellà.

Fets, no paraules, a continuació. Comentaris, més avall. 😉

Algunes referències que corren per la xarxa:

Blog de Toni Aira

Expansión

RTVE

Diario Crítico

Paper Papers

Blog Txistorra

Enfoque diferencial