Fallen les formes a l’Ateneu

L’Ateneu va celebrar divendres l’assemblea anual de socis. Pensant-hi en fred, per com va anar, em poso les mans al cap. L’entitat té un clar problema comunicatiu i, principalment, de gestió de la seva imatge. Ho saben i els arguments que “som de poble” o “som pocs i sempre ho hem fet així” no valen, són pobres.

En aquesta ocasió la carta de convocatòria es va fer arribar amb suficient antelació, si bé el full estava molt atapeït i a l’ordre del dia de l’assemblea del CE Noia no hi figurava el torn de precs i preguntes. Per trobar pegues, direm que el mateix dia la web de l’entitat no ho recordava.

A l’arribada de la sala d’actes, cap cartell indicatiu d’assemblea. Cap recepció. Documentació zero. Tan podien anar-hi socis com no socis i tots podien votar, doncs no era necessari cap document acreditatiu. La posada en escena situava cinc persones sobre l’escenari i vuit cadires. Tres de les quals, per tant, eren buides, significant que allà hi hauria d’haver tres persones, però que els havien deixat més plantats que un cagatió. A més, el president va mencionar un nom d’una persona de la Junta que havia de ser allà per presentar nosequè. Total, que a la persona en qüestió la van deixar ben retratada i la “cosa”, al final, no es va acabar explicant en detalls. La Copa del Rei sobre la taula podia tapar la visibilitat d’algunes de les persones de la sala.
Per fer honor a la veritat he d’admetre que vaig entrar uns minuts tard, però això tampoc justifica res. Quan vaig accedir a la sala estaven llegint números. Em va semblar, tot i no sentir-los tots – reitero – que la pàgina dels comptes la volien passar molt ràpida. M’han arribat veus que això de fer públics els números no acaba de satisfer-los. Però, com afegiria Nuñez, al soci no se’l pot enganyar.

Una de les qüestions que més polseguera va aixecar va ser una derrama que la Junta va proposar als socis. D’entrada, em va semblar que improvisaven les dades (quantitats, descomptes, terminis) sobre la marxa i sense esclarir per a què serien aquells diners. Ràpidament es va obrir una discussió entre els membres de la sala. Ningú posava ordre i encara és hora que aprenguin què és el torn de paraula. Crec que ben planificada i argumentada, la proposta s’hagués entès molt millor. Hi va haver qui va optar per abandonar la sala. I és que ‘l’espectacle’ creat donava ganes de fugir. Finalment amb votació això es va aprovar. Les votacions van ser un altre punt dels que em van estranyar. Em vaig quedar amb la sensació que volien imposar i intimidar al soci. Enlloc de preguntar “vots a favor i vots en contra” el plantejament era: “Senyors, hi ha això: qui està en contra?”. Com qui busca la ovella negra.

Finalment Santi Carda (àrea esportiva) va reconèixer que la feina a la base de l’hoquei no s’havia fet prou bé, doncs el primer equip no tindrà cap plaça pels júniors. Per baix a la sala algun soci –ex de la junta, pel que semblava- tenia ganes de recordar que en els seus temps les coses devien anar com una seda i la Junta entrava en una discussió estèril. Ni abans era millor ni ara pitjor. Les coses van tirant. Però les formes, el “anar fent” o “això sempre s’ha fet així” i no mirar com s’expressen els hi juga molt en contra seva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.