En més d’una ocasió he comentat en aquest bloc una eina genial: el Google Reader. La gran majoria de pàgines webs d’informació, i la pràctica totalitat de blocs, disposen d’un sistema RSS, que permet’s subscriure’s i rebre al Reader les actualitzacions que s’hi fan sense necessitat d’anar-hi entrant. Tot i la paraula “subscriure’s”, detallo que tot això són eines gratuites, com cada cop més coses a internet. El “cost”, si es pot dir així, és el temps que es pot passar llegint les coses que vas rebent. Ara estava mirant les meves estadístiques i, ni més ni menys, estic subscrit a dia d’avui a 62 feeds. Poca cosa. Els tinc classificats en algunes categories, que són: Alt Penedès (on hi rebo informació sobre la comarca); Comunicació (amb una vintena de blocs interessantíssims sobre comunicació corporativa, política, publicitat, etc…); Hoquei patins (amb les pàgines d’aquells clubs que permeten RSS, com el Noia); Notícies i Política. Un cop llegit un “post” del reader, es pot enviar per email a qui vulguis o compartir-lo. I això faig amb aquells que em semblen més interessants. Aquells articles que m’agraden els hi dono el botó Compartir i apareixen al primer menú de la columna de la dreta d’aquest bloc. És molt senzill! Novament us ho recomano.
Però tot el món dels blocs va més enllà d’aquells als que estic subscrit. Realment, és immens i s’hi poden perdre moltes hores, a banda que n’hi ha de molt interessants i escrits que sovint es fan curts. D’altres, tenen articles que són bastant llargs. Aquest post ve arrel d’un fet que sembla haver-se posat de moda en els darrers dies. L’amic Guillem Carol també ho fa en el seu bloc: recomanar X blocs que segueixes habitualment. Com li he deixat en forma de comentari, alguns dels que recomana els coneixia, d’altres no, i alguns els seguia i tot. Entrant a un bloc, però, entres a una enorme xarxa de la que costa sortir-se’n.
Aquesta xarxa la plasma molt bé Roc Armenter, en el seu bloc “El nom dels peixos“. Aquest, l’he trobat a través del bloc d’Elies115, que alhora és una recomanació del Guillem. Fixeu-vos, d’un bloc conegut, passejant per un de desconegut he anat a parar a un altre de desconegut amb un contingut molt interessant tots ells. 
Us recomano l’article de l’Armenter sobre la xarxa de blocs.
De fet, si m’he decidit a escriure aquest post és després de dues hores, o més, recorrent i saltant d’un bloc a un altre, llegint articles i opinions que estan bastant bé. Casualment, gran part d’aquests parlen de política i la majoria posen al seu lloc (a parir) aquest tripartit que condueix Catalunya sense rumb. Se n’adonarà Montilla que ben pocs l’estimen i menys el van votar?
Per cert, il·lustro aquest post amb una imatge manllevada del bloc d’en Joliu, que vaig descobrir i recomenar el passat dia de Nadal. Una altra de les coses del Web 2.0, també és el fet d’agafar contingut de lliure utilització (en principi) citant-ne sempre la font i mostrant-ne l’enllaç.