Público

Dimarts passat sortint de la facultat al migdia em vaig trobar un exemplar del diari Público. Havia quedat amb uns amics per dinar, i mentre anava pel metro i m’esperava a que arribessin vaig començar a mirar i llegir aquest tros de paper. Fins aquest dia mai m’havia parat a “estudiar-lo” amb tant deteniment.

Ja la portada, amb una foto gran – i gran foto – de la Chacón amb el text “CAPITÁN, ¡MANDEN FIRMES!” ja em feia preveure que allò no seria res digerible. A sobre, l’Avantítol resava “Machismo: La derecha mediàtica se mofa de las ministras”. Entrant a llegir-ne el contingut, vaig veure clar el que ja sabia: era un diari creat amb l’objectiu de revalidar la victòria, el 9-M, del farsant de ZP.

El sectarisme d’aquest diari arriba a extrems límit. Només es limita a fer propaganda sociata -més descarat que el PSCeriódico, que ja és dir- amb grans titulars de lloança i a atacar i ridiculitzar tota aquella opinió en altres direccions. L’estil de Ferraz, imagino. A sota poso alguns exemples més… En aquesta portada gran que hi ha a la dreta, com a subtítols al tema de Beslusconi hi figura “Xenofobia” i “Machismo”. I això que només acaba de guanyar les eleccions! L’exemplar d’aquest “diari” va entrar al restaurant, però ja no en va sortir, almenys amb mi. Difícilment tornaran a comptar amb mi com a lector.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada