Quatre vides de DirComs “d’alt risc”

  1. Premissa número 1: Tota organització ha de tenir una estratègia de comunicació. Fins i tot el silenci -premeditat o de sotamà- pot ser una estratègia, però també requereix que es planifiqui bé.
  2. Premissa número 2: La direcció de comunicació ha d’anar lligada a la direcció general, a la gerència, al Consell d’Administració, on vulgueu. Però ben amunt. Ha de situar-se als nuclis directius de tota organització i hi ha d’haver molta confiança.
  3. Premissa número 3: La comunicació massa vegades és l’ase dels cops. Però no per això ha de ser la catifa sota la qual s’amagui una mala gestió. Sense acció, no hi pot haver bona comunicació. De fumata blanca només n’hi ha una.

Després d’aquestes premisses, que no per bàsiques hem de recordar constantment, us trasllado tot seguit algunes anotacions sobre el paper de quatre DirComs que han parlat recentment. Perquè han passat coses.

UNA VIDA (I QUATRE MÉS) AL CAMP NOU

El gener coneixíem que el Barça feia saltar el seu cinquè Director de Comunicació en pocs anys. Per aquest lloc hi han passat periodistes, publicitaris i estrategues diversos. Cap d’ells ha sigut del gust d’una Junta Directiva que, segons expliquen, es mou massa per egos, fílies i fòbies personals. És un càrrec de molta força, amb una gran responsabilitat en les relacions externes i que necessita l’autoritat ben delegada per a poder-se exercir. Per començar, és una figura que ha d’anar íntimament lligada al president. Per entendre què hi passa al club és bo escoltar l’entrevista que el programa Tu Diràs de RAC1 va fer a Xavi Martín, una de les persones que va ocupar aquest lloc. Explica molt bé, amb pèls i senyals, en la seva opinió, què s’ha de fer en aquest lloc i què hi passa al club.

Recomano també dos anàlisis sobre aquesta situació que ajuden a veure-ho de manera global:

Anàlisi a El Periódico: «O sigui, que tots som tontos»

Anàlisi a EFE / La Vanguardia: Cuando comunicar es un problema

TRES VIDES AL GOVERN

El passat 22 de gener, dins el cicle Bernays que organitza l’ACCIEP, tres exsecretaris de Comunicació del Govern de Catalunya van exposar, de maneres molt diferents i complementàries, els seus punts de vista sobre aquesta complicada tasca. Tot seguit assenyalo cinc idees de les moltes que van dissertir cadascún d’ells:

 

MARC PUIG, Secretari de Comunicació del Govern (2003-2004) i Director de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2015)

  • Assessorar polítics és una feina d’alt risc, que dificulta molt la vida personal i familiar, però que és apassionant”.
  • “El líder ha de voler ser assessorat. N’hi ha que no ho volen, a vegades només per vanitat, orgull o vergonya”.
  • “Hi ha una gran diferència entre el líder aspirant i el que ja és president, sobretot en la diferència dels recursos de què disposes”.
  • “L’assessor ha de fer de filtre i ha de tenir autoritat per decidir, triar, ‘salvar marrons’ i deixar les coses fetes i mastegades. S’ha de sentir segur i hi ha d’haver una comoditat mútua”.
  • “Clinton assajava totes les compareixences que havia de fer”.

 

JORDI MERCADER, Director de Comunicació del president Maragall (2004-2006)

  • “Jo no recordo haver assajat mai res” (murmuri a la sala amb la frase “i així va anar!”). I, afegeix, “teníem dos problemes: Maragall i que érem un govern de coalició”. Però que “cal tenir present que a un líder no se’l pot canviar”.
  • No hi ha d’haver filtres entre el líder i el seu director de comunicació”.
  • “Quan tens un líder amb molta personalitat [Maragall] el màxim a que pots aspirar és que els teus coneixements professionals l’ajudin a fer-ho millor. Maragall tenia un equip de cinc persones molt pròximes: Un cuidava el relat i l’anàlisi de la situació i què faríem els propers sis mesos; un altre feina els discursos; un altre gestionava la comunicació… i a més teníem en Jaume Badia i Jaume Bellmunt, persones pròximes al líder”.
  • “La informació és molt important: el president ha d’estar ben informat d’allà on està, qui té el davant, quina relació hi tenen. Que no s’equivoqui mai. Ha de saber-ho tot”.
  • “Els assessors han de ser invisibles. Però si no tens enemics és que no has fet bé la teva feina”.

 

ENRIC MARÍN, Secretari de Comunicació del Govern (2004-2006)

  • “Fer de secretari de comunicació en un govern és un esport d’alt risc”.
  • “On més he gaudit professionalment és com a degà a la UAB i com a president de la CCMA”.
  • “Quan les coses van malament, la culpa sempre és de la comunicació”.
  • “És molt important incorporar la comunicació a la direcció estratègica de tot arreu i fer una comunicació que tingui continuïtat. Cal valorar sempre la comunicativitat de l’acció que es vol fer. Per això cal incorporar la comunicació al nucli dur de les accions”.
  • “La publicitat institucional és la manera de fer arribar missatges, drets i servies de l’administració al ciutadà”.

Leave a reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>