Refexió del final del ‘Bloc de notes’

Aquí s’acaba aquesta aventura de ràdio. La veritat és que han estat set mesos intensos. Crec que l’equip d’informatius d’aquesta emissora ha de ser motiu d’enveja d’altres mitjans per la bona feina feta, però mai valorada ni reconeguda suficientment. Això ja passa, va d’afegit en aquest ofici. Sempre hem intentat estar presents a tot arreu, en la mesura que les nostres possibilitats ens han permès. Recordo el primer dia, que vam fer un debat amb els cinc caps de llista a les eleccions. Més endavant retransmissions i programes maratonians: plens municipals, el sorteig de la copa del rei d’hoquei, la mateixa copa, els informatius del migdia, que van durar cinc mesos. Molt de mèrit, tenint en compte que era una tasca voluntària! Ara confesso, que no esperava pas que aquells informatius diaris que un dia va engegar en Jaume Recasens aguantessin gaires dies. I carai! Van aguantar moltes setmanes, amb una molt bona feina al darrera.

La gestació del Bloc de notes va durar dos mesos i mig. Vam començar un 25 de novembre en antena, però des del setembre que s’estaven treballant els detalls, els continguts i els col•laboradors. Tenia clar que volia formar un equip. D’aquí que vaig anar a buscar un equip en què hi havia de ser, si o si, en Jaume Recasens. Va costar de convèncer, però finalment es va atrevir a tornar a ràdio Sant Sadurní. Els fitxatges de l’Arnau i la Tamara completaven el que se’n podria dir la plantilla. A partir d’aquí vam anar a demanar la col•laboració de la biblioteca, que ràpidament van acceptar. Pel mig, com hem sentit, les col•laboracions que hem anat tenint del Salvador Rodés, en Jordi Agustí, en Josep Renau, David Fernández, Roger Ros o Marta Lujan. I sense oblidar també les aportacions que des d’Alcoi ens feia en Rafa Segura.

I avui, 30 de juny, casualitats de la vida, hem fet el nostre programa número 30. En aquests set mesos només hem fet vacances DOS dies. I com els futbolistes, podríem dir que el nostre contracte també s’acaba el 30 de juny.. En Jaume puntuava el programa amb un vuit. Jo sóc més crític i més exigent i ho deixaré en un sis i mig.
El Bloc de notes ha volgut ser un referent informatiu. I crec que, en part, hem assolit els objectius. La tasca informativa realment ha superat les expectatives que un servidor s’havia proposat. Un set i mig, en aquest apartat. Hem generat informacions, interessants entrevistes, debats, i opinions que han pogut aixecar polèmica. Gràcies a això, s’ha parlat més que mai de la ràdio. Aquestes referències gairebé sempre han estat negatives i crec que tot i això ens han comportat un augment d’audiència considerable, ni que sigui per l’anomenat ‘efecte tafaner’, per saber què dèiem. En espais informatius, res desorbitat tot i que hagi fet perdre els nervis a més d’un, fins a punts fora de control. També s’entén que no a tot arreu hi ha bones persones.
Malauradament, però, la plana política i social de Sant Sadurní sembla que encara té molt lluny la ràdio, no l’acaben d’esprémer suficientment com faria falta. ¿No hi creuen? Segurament deu ser això. Prefereixen fer arribar les seves exclusives, els seus actes i establir els seus contactes a mitjans privats i/o de fora, que no pas a un servei públic que tenen al seu abast i on hi podran dedicar tot l’espai que vulguin per difondre el que els faci falta. Per fer un símil: ¿S’imaginen que el presidente Zapatero difongués les seves activitats i tractés amb cotó fluix al Le Monde o a la BBC, i mentrestant, la Ràdio i Televisió espanyola els tingués allà a un racó, que no molestin gaire? Doncs moltes, massa vegades, hem tingut aquesta sensació. Què passa? Desconeixement del mitjà? Possiblement. Falta de comunicació i entesa? Segurament. Prejudicis, falta de confiança i suposades caceres de bruixes? Qui sap, espero que no.
No només a la ràdio, sinó a tot el poble passa alguna cosa en aquest sentit, en el sentit de la informació. Tothom n’és conscient, però com si no passés res. Mentre a pocs quilòmetres d’aquí qualsevol aparicio i qualsevol cosa que es digui ha d’estar ben supervisada, aquí és igual si se’n parla o no, ni com se’n parla. A vegades el com ens ha de procupar més que el fet. Fem una repassada i veurem com està informativament el poble. Com s’informen els ciutadans, i quina qualitat té la informació que reben? A través de vies oficials disposem del butlletí Casa de la vila, que surt cada molt, i de res més. La pàgina web municipal fa un pols amb l’AVE a veure què arriba abans. A internet, hi ha dues pàgines que ho intenten. Un bloc que es limita a copiar i enganxar la versió oficial de les coses. I una altra pàgina que, tot i copiar també, permet més debat. I la ràdio, que està aquí com ho estava fa set anys. En un món cada cop més passotista, s’ha d’intentar fer arribar la informació; doncs, malauradament, la gent no va a buscar-la.
Alguns poden vendre que ara la ràdio té moltes hores de programació. El que jo sí que percebo és que cada cop més gent escolta ràdio Sant Sadurní. El perfil que jo ubico a l’oient de l’emissora és una persona, d’edat mitjana, del poble i interessada pel poble, amb l’afegit que en saben molt de Sant Sadurní, i que dificilment compraran gat per llebre. Però… els joves escolten ràdio Sant Sadurní? I la multitud de gent que arriba dels voltants de l’àrea de Barcelona, escolten ràdio Sant Sadurní? Què passa que cada cop disminueix el número de col•laboradors a l’emissora? Perquè aquests sectors de població que he mencionat, no vénen a implicar-se directament? Alguna cosa passa. Participació? Falta de promoció? Estereotips no del tot correctes? Crec que la ràdio està a la UVI. Aguanta, mentres aguanta. Però algun dia pot acabar petant. Aquí, al 107.3 de la FM, s’hi ha de fer una reestructuració: revisió de les instal•lacions, manteniment dels aparells, funcionament intern, gestió, cercar productores i començar a treballar bé. Les dues coses: començar i bé. Donar un cop de cap i veure que una inversió ben feta a l’emissora, per molt elevada que pugui ser, al cap i a la fi tindrà uns molt bons resultats.

Per acabar només dir que aquí s’acaba aquesta etapa d’informatius. Realment l’experiència ha valgut la pena. Porta mals de caps, molta feina. Però és gratificant. Realment recomano que si algú que ens escolta realment es vol dedicar a la ràdio de debò -que dedicar-se a la ràdio és una feina per molt que aquí fem el passarell- passi per una etapa de voler fer uns bons informatius en aquesta emissora, si realment es creu que és possible. És una formació prou interessant.

Per la resta, agrair a totes aquelles persones que heu estat a l’altre cantó del transistor, per molt que nosaltres pensem que parlem sols. Gràcies als crítics, per ajudar-nos a reparar les errades i gràcies als polítics que, ara sí, sembla que escolten ràdio Sant Sadurní. A aquests, demanar-los que no la subestimin, i la tractin amb molt de respecte.

A tots, gràcies de part de tota la gent que he anomenat, i que han participat activament en el programa.

Salut, i arreveure! Wink

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada