Dimarts a la nit, els jugadors del Noia Freixenet van marxar del Palau Blaugrana de Barcelona amb una certa sensació d’impotència, tot i que al minut 40 (0-2) podia semblar que la situació estava controlada i que novament els de Sant Sadurní serien capaços de derrotar el Barça al seu fortí inexpugnablement protegit.
Una protecció que normalment salvaguarden els jugadors de Quim Paüls, tenint en compte l’excel•lent qualitat de l’equip, però que quan les forces no donen més de si sempre arriben reforços per acabar traient de polleguera l’enemic.
I, sí: Saltant del guió bèl•lic a la pragmàtica realitat aquests reforços són els àrbitres. Persones humanes amb noms i cognoms, que haurien de passar desapercebudes en les cròniques, però que de fer-ho, en malaurades ocasions, podria suposar velar part de la pel•lícula. Seria senzill invalidar l’actuació arbitral en el partit de Barcelona per justificar la derrota del Noia, però els qui podrien semblar reforços per a uns, acaben sent dolents per totes bandes. Delfa i Pashaei van mostrar el seu particular recital, probablement amb remordiments de consciència i voluntat d’arreglar errors previs, provocant que cada decisió que anaven prenent escalfés més els ànims de la parròquia de l’Ateneu.
Aparcant l’actuació arbitral –ja l’anirem desgranant en particularitats- el salt al parquet del Noia Freixenet va suposar un alè de nou joc respecte els primers partits de lliga. En les més de dues setmanes sense partit oficial, els homes de Ferran López havien tingut temps per recuperar piles i aprendre dels errors. I així es va notar d’entrada, amb un Noia elèctric, que no va poder disposar, però, de Jepi Selva, encara lesionat, que hagués representat una centella decisiva en el joc. 25 minuts d’aquells que agraden als aficionats, amb constants incursions a les porteries, significant unes davanteres que buscaven feina i uns porters que resolien amb nota la seva papereta. Ja ben d’hora Joan Feixas sorprenia Egurrola amb un tret llunyà obligant al porter a treure la bola de sobre la línia. Tampoc Luis Gil trobava moments per respirar, perquè també veia com les oportunitats blaugrana s’acostaven als seus ferros. Borregan li enviava un llançament al pal al minut 3. Era una anada i tornada constant, sense amagar-se cap dels dos equips i buscant porta recíprocament. Pel Noia, Mitjans també disposà d’un xut llunyà, mentre que Cabestany va treure una bola des de pràcticament la línia de gol al minut 20 en un xut de Carlos López. Al contraatac següent Feixas, l’home més incisiu del Noia, envià un potent llançament que va marxar després de picar al pal.
Quan faltava un minut i mig per arribar al descans, els col•legiats començaren el seu xou. Després d’un il•luminat conclave entre els dos, Delfa i Pashaei van assenyalar penal en entendre que Egurrola havia tocat la bola amb el peu. Guillem Cabestany va executar la pena màxima amb providència, avançant un metre, enganyant a Egurrola i clavant-li la bola per la seva esquerra.
Aquest penal, del qual tan van dubtar els àrbitres, indignà l’equip blaugrana fins el punt que el seu capità, Beto Borregan, fou expulsat en el camí fins els vestidors.
Les cartes de cara a la segona meitat havien deixat al Noia ben posicionat sobre la pista sense evidenciar dubtes, rememorant els bons temps, i al Barça aguantant el tipus i perdent el seu capità i home clau.
Però les arenes es tornarien a remoure massa aviat. Al minut 27, els ànims dels jugadors del Barça es van encendre encara més perquè els col•legiats van anul•lar, amb encert, un gol que David Páez marcà després d’haver-se assenyalat una falta. Més pressió per als jutges del matx. Els de Quim Paüls començaven a afinar més i a controlar millor el domini de la bola. 
Posteriorment Gil es va lluir per refusar un bon xut de Masoliver. Més endavant, Eloi Mitjans va crear una sensacional jugada entrant a l’àrea i brindant-li la bola a Feixas, que sol davant Egurrola va tornar a trobar el pal. El Barça feia la sensació de dosificar forces mentre el Noia donava una bona imatge.
De seguida arribà el segon gol visitant, amb una jugada d’equip que inicià Cabestany cap a Caceres. Aquest va deixar la bola a l’esquerra sobre Feixas, que la col•locà entre dos defensors per Mitjans que, finalment, va enviar-la al fons de la xarxa.
A partir d’aquí la bombeta sadurninenca començava a fondre’s. El Barça creixia amb un penal al minut 35, però Panadero va errar. Cinc minuts més tard, una internada de Masoliver per la banda esquerra li va servir al vigatà per penjar la bola dins l’àrea on López va anotar l’1-2. L’ai al cos ja s’havia apoderat dels jugadors i aficionats del Noia.
Més endavant Luis Gil va exhibir-se per treure una mitja volta del mateix jugador argentí, però acte seguit el col•legiat Delfa va interpretar que Càceres aixecava l’estic més del compte i va decretar un nou penal pels locals. El tret directe de López va entrar amb netedat provocant la ràbia a la banqueta sadurninenca.
L’empat reiniciava el duel, però el Noia es notava dispers, neguitós i perdent boles sense massa raó aparent. A manca de 41 segons, una nova pena màxima molt protestada va permetre que el Barça marqués el tercer gol per acabar-se enduent els punts, que el situaven líder conjuntament amb el Roncato Vic. Tot plegat va acabar amb una estrebada a Guillem Cabestany, quan faltaven pocs segons per signar el final, que els jutges no van considerar com a falta directa.
BARÇA SORLI DISCAU 3
NOIA FREIXENET 2Barça Sorli Discau: Egurrola, Ordeig, David Páez, Panadero, Borregan –cinc inicial- Teixidó, Carlos López i Masoliver.
Noia Freixenet: Luis Gil, Mitjans, Cáceres, Cabestany, Feixas –cinc inicial- Ros i Esteva.
Gols: 0-1 (23’24’’): Cabestany, de penal. 0-2 (31’24’’): Mitjans; 1-2 (40’26’’): Carlos López; 2-2 (43’24’’): Carlos López, de penal; 3-2 (49’19’’): Carlos López, de penal.
Àrbitres: Delfa i Pashaei. Blaves acumulatives a Cabestany i Càceres. Vermella directa a Borregan.
Pavelló: Partit disputat al Palau Blaugrana, davant 200 espectadors.