Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet

En pocs dies els eurodiputats prendran possessió del seu escó. Però, en aquest temps d’un mes i mig entre les eleccions i el fet d’asseure’s al Parlament Europeu els dos principals eurocandidats catalans ja han fallat. A la xarxa ja han perdut qualsevol credibilitat que havien pogut aconseguir.

Antecedents

22 de maig. Rebo un correu de Twitter que m’indica que ‘Ramon Tremosa is now following you on Twitter!‘. I penso (ingenu, sí): mira, en Tremosa ja participa a les xarxes socials. Sí, hi és. Però twittremosano hi participa. L’equip de campanya de Tremosa no va canviar el xip d’anteriors campanyes i, novament, va usar la xarxa per difondre el missatge unidireccionalment i, en tot cas, aprofitant més canals. L’usuari Twitter de Ramon Tremosa només postejava situacions del candidat (que, de ben segur, li escrivia algú altre) però en cap moment responia les consultes de la gent. Els dies després de la campanya, el Twitter de Tremosa seguia amb l’agraïment de la nit electoral. Exposada la queixa a Twitter, alguns companys em van dir que havia anat a Londres i estava uns dies de vacances. Bé. Comprensible… si no fos que a dia d’ahir intento entrar al seu Twitter i… SORPRESA: “That page doesn’t exist!. Pàgina donada de baixa. Conversa, web social i campanya 2.0? Tururú!! Una de les coses que també va passar en campanya fou la “prostitució” del seu usuari de Facebook, que va passar a ser controlat pel mateix equip de campanya enlloc d’ell mateix. I, en aquesta línia, CiU demanava als usuaris de Facebook la cessió del seu estat per marcar ells el missatge (no fos cas que durant els dies de campanya els ciberactivistes no sàpiguen escriure). La seva pàgina personal www.ramontremosa.cat està igual que a juny del 2008.

Continua la lectura de “Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet”

Ara Trio Catalunya

tutriesDiumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu. Com totes les eleccions fins ara i des que tinc superats els 18 anys aniré a votar. Oi tant! I ho tinc bastant clar. Més enllà del candidat que jo votaré, però, cal tenir clar que tot i ser unes eleccions europees allà s’hi van a defensar interessos catalans. O els nostres candidats així ho intentaran. Ramon Tremosa té un projecte pragmàtic, lluitarà per unes bones infraestructures i telecomunicacions, sense oblidar la llengua i la possibilitat de més autogovern. El corredor mediterrani serà el seu cavall de batalla. Com diu ell en els seus mítings: Més Europa és menys Espanya. D’altra banda, Oriol Junqueras aposta més per temes cultural, lingüístics, d’independència de Catalunya.. I molta història. A la tele estava bé però a un parlament… Al candidat Tremosa li demano que compleixi amb Catalunya els reptes que es planteja i que aguanti els cinc anys a Europa a la comissió d’infraestructures (o equivalent) com a representant del sud d’Europa dins el grup parlamentari Liberal. A Oriol Junqueras també li demano que aguanti els cinc anys a Brusel·les (tot i que aquest no ho ha assegurat), i que si compleix la seva promesa que el català serà oficial al Parlament Europeu podrà comptar amb mi. A això, sumo un requeriment més, en aquest cas a la candidata gironina d’ERC a Europa. A banda del català a Brusel·les, què tal un decret per a les universitats? I una pregunta a l’aire: fins quan, el tripi?

Pel que fa a la campanya que avui s’acaba, CiU i ERC han fet propostes i han parlat de Catalunya:

D’altres, han practicat una campanya bruta. El PSOE català ha preferit optar per no fer cartells amb la cara de la seva candidata -es veu que és una dona, però ara no recordo com es diu-, sinó dels seus dimonis: Bush, Aznar (sense bigoti, quan el ciutadà el recorda pel president del bigoti, no?), Berlusconi… I a atacar el PP. I els populars… què presenten a Europa més que uns atacs al govern espanyol i una masacre contra Catalunya? En tot cas, qui voti socialistes que recordi que el seu vot serà per la Maleni…