ciu tagged posts

Duran i Lleida, la farsa a Twitter

Tots els que cada dia piulem al Twitter, aquells que en fem un ús intensiu d’aquesta fantàstica eina, qui més qui menys, ens coneixem. D’entrada, si s’és a Twitter ha de ser per alguna raó. Se li ha de veure algun us real, se n’han de tenir ganes, o s’ha de pensar algun objectiu per fer-lo servir. A hores d’ara tothom es llença a Twitter de qualsevol manera. És així com molts candidats a eleccions del que sigui s’hi creen el seu perfil. O els polítics, coneixedors que aquesta eina els pot acostar a la ciutadania, també s’hi apunten. És cert, els apropa als seus votants perquè companys dels seus partits ho han fet, i els ha funcionat. Ho han fet bé, amb gràcia. Gestionat per ells mateixos, dient coses interessants, conversants i no spamejant. @Donaire, @KRLS, @ebenach o @car...

Llegir +

La Gran Majoria

S’hi detecta il·lusió. S’hi detecten ganes. S’hi detecta catalanitat. S’hi detecta un discurs de saber fer, d’adreçar-se a la gran majoria de catalans, acollint com a seus els problemes de tot tipus de gent. Tot aquestes premisses eren ben plausibles a la festa que Convergència i Unió va celebrar diumenge al pavelló de la Vall d’Hebron. Més de 4.000 persones van assistir a la proclamació d’Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat per a les eleccions de la tardor. Era, també, el mateix dia del seu 54è aniversari.

La cursa cap al Palau de la Generalitat per Artur Mas (la tercera i última) comença. El titular fou el compromís de Mas per fer un govern amb els millors, independentment si estan a CiU o no...

Llegir +

Campuzano: Patriotisme a peu de carrer

Ahir al vespre vaig assitir, al Foment vilanoví, a la presentació del llibre Carles Campuzano: patriotisme a peu de carrer. Es tracta d’una entrevista que el periodista Pere Gendrau, corresponsal de l’AVUI a Madrid, li va fer al diputat català en diverses converses entre l’octubre del 2008 i el juliol del 2009. Tot plegat a proposta de l’editorial, Malhivern.

La presentació fou lluïda, amb la participació de Francesc-Marc Àlvaro i el propi Gendrau. Àlvaro és qui ha fet el pròleg del llibre. Un text que, pel fet d’estar poc acostumat a llegir Marc Àlvaro i menys en català, i pels elogis i la forma com descriu al polític em semblava que estava llegint Guillem Carol. En tot cas, aquest darrer admet herències alvarianes en les seves escriptures...

Llegir +