Tot seguit reprodueixo integrament l’entrevista que el 19 de setembre passat vaig mantenir amb Artur Mas, president de CiU, i que va sortir publicada al 3d8 del dia 21. Us podeu descarregar el PDF clicant AQUÍ: Entrevista a Artur Mas en PDF
El president de Convergència i Unió, Artur Mas, va ser dimecres a Sant Sadurní per presidir una reunió itinerant del seu grup parlamentari.
Aquesta reunió es produeix pocs mesos després que CiU hagi obtingut més pes a la comarca, obtenint la presidència del Consell Comarcal i el diputat provincial. – Amb aquest pes més gran de CiU a l’Alt Penedès, en què es veurà afavorida la comarca?
Hi haurà un benefici directe. Els nostres representants són gent de la terra, de la comarca, i tenen la terra i la comarca al cap i al cor. I, per tant, aquelles persones que tenen una vivència tan directa i personal de les necessitats d’una comarca, aquestes ho poden defensar millor. Només es defensa bé allò que t’estimes de veritat. I crec que els representants de CiU són gent qualificada, i podran dedicar el seu temps a dedicar-se als interessos de la comarca.
– Al Consell Comarcal es va fer un pacte a tres per mirar de trobar consens en el Pla Director Territorial. Com creu que hauria de sortir aquest pla?
Des de CiU sempre hem intentat defensar l’equilibri de la comarca, és a dir, com es pot mantenir una personalitat diferenciada i pròpia. Guanyada a pols durant anys. Un dels perills que té el Penedès és que per la seva proximitat a tota l’àrea de Barcelona aquesta personalitat quedi completament desdibuixada. Quan parlo de personalitat vull dir entitat comarcal. I quan parlo d’equilibri comarcal vull dir que, igual que es necessiten més infraestructures, també es necessita una aposta perquè a la comarca les activitats pròpies i tradicionals no se’n vagin en orris.
És a dir, una comarca que perdi tota la seva indentitat agrària i que es transformi només en una comarca de pas i industrial no és el model de CiU. Una comarca que equilibri el pes agrari amb una presència de la indústria transformadora sí que és el nostre model. Això és el que ha de preservar el Pla Director, que ha de garantir que la comarca podrà tenir la seva identitat i la seva personalitat i, al mateix temps, que tindrà prou fonts de riquesa diferenciades, sense perdre’n cap de les tradicionals, que realment el futur de la gent de la comarca quedi garantit.
– Quant a infraestuctures, la comarca encara està perjudicada i li falta resoldre temes com el peatge de Martorell, el desdoblament de la C-15, les rodalies…
L’escàndol més gran de Catalunya és el desdoblament de l’N-340. Fa anys que està aturada la variant a Vallirana. Jo recordo que fa 10 anys, com a conseller d’Obres Públiques, vam impulsar aquest desdoblament i el fet d’haver-se començat a dissenyar i fer. I ara resulta que una cosa que ja estava planificada i mig en marxa la van aturar i no s’ha fet res més. I allò es va aturar amb el tripartit i allà s’ha quedat.
Pel que fa als peatges, nosaltres ara no farem una proposta concreta comarca per comarca, però està clar que si tenim 900 milions d’euros que ens deuen des de Madrid perquè no ens els han donat quan tocava, que era l’any 2007 en forma d’inversions, doncs podrien servir per rescatar o abaixar peatges a tot Catalunya, pot ser molt rendible. I, en qualsevol cas, al Penedès s’ha de garantir que peatges que no existeixen ara perquè es van treure en el seu moment no es tornin a posar. Per exemple, eliminar el peatge troncal de Martorell, si és a canvi de posar-lo a les sortides de cada lloc, això seria dolent per al Penedès.
Sobre la C-15, s’ha d’acabar de millorar, és un tema pendent. Governs de CiU ja ho tenien planificat quatre anys enrere, i s’ha perdut el temps durants aquests quatre anys.
I pel que fa a les rodalies, que no solament afecta el Penedès sinó que afecta moltes comarques de l’entorn de Barcelona, que ha estat objecte de denúncia permanent per part nostra. Perquè el sistema de funcionament de rodalies ha estat un caos total, i en canvi a Catalunya hi ha una empresa que és FGC que funciona d’una manera modèlica. El precedent el tenim, ara del que es tracta és de convertir Renfe Rodalies en una empresa tan bona com FGC. Això els governs de CiU ho vàrem saber fer. I l’objectiu és que les rodalies i els regionals acabin sent una empresa d’un país normal, preparat.
– També hi ha alguna mancança més, com en cobertura ADSL en alguns nuclis…
La cobertura digital de la comarca, es dediqui al que es dediqui, és imprescindible. Avui dia la tecnologia digital ja s’utilitza tant en el camp agrari com en el camp turístic rural com en el camp industrial i en els serveis en general. Per tant, una comarca central de Catalunya com és el Penedès és evident que ha de tenir aquesta cobertura garantida.
– I les competències sobre això, de qui són?
De la Generalitat i de les companyies operadores. I aquestes es guien per qüestions de mercat i de rendibilitat. Si és Govern de Catalunya, no està molt a sobre i no força aquestes companyies a fer determinades inversions, i el govern té mecanismes per forçar aquestes inversions si vol, doncs tot això quedarà coix.
– Parlem de la vinya. Fa uns anys es va crear una taula sectorial per arribar a acords entre empreses i pagesos, però darrerament aquesta no es convoca. A què creu que és degut?
Doncs ha passat el mateix que passa amb el tripartit en general, que estan instal·lats en la paràlisi permanent. Ni fan ni deixen fer. Aquesta és una iniciativa que en Joan Raventós, com a diputat, des de la Generalitat en el seu moment, la va seguir, la va impulsar i que servia com un lloc de trobada entre els diferents agents del sector per poder parlar amb tranquil·litat i poder arribar a acords, que moltes vegades eren beneficiosos. Jo mateix, amb algunes visites al Penedès, havia intervingut en la gestació d’aquesta mateixa taula i en el seguiment de la feina que feia. Tot això s’ha perdut, com s’han perdut tantes altres coses, simplement per deixadesa del tripartit.
– I aquesta deixadesa de què parla fa que qui surtin més perjudicats siguin els pagesos…
És clar, perquè són els més dèbils. De tota la cadena de producció dels productes vitivinícoles quina és la part dèbil? El pagès, que és el que està més indefens. Per tant, a aquesta taula qui li interessa més?, doncs a la pagesia, perquè és la part dèbil de la cadena.
– Però a un govern socialista també els hauria d’interessar que els pagesos no sortissin perjudicats cada any amb els preus del raïm, i és que fins i tot aquest any alguna empresa gran encara rebaixa més el seu preu…
Però això no té res a veure amb ser d’esquerres, o dir-se d’esquerres. Això té a veure amb ser gent sensible, gent que s’ocupa de les coses, gent que pateix si els altres pateixen.. Ara bé, si tot s’ho pengen a l’esquena, és igual ser d’esquerres que no ser d’esquerres.
– I aquesta sensibilitat, aquest Govern no la té…
Doncs no. Ni amb això ni amb moltes altres coses. No la té amb els pagesos, com s’està demostrant, no la té amb la gent gran amb el tema de les residències, no la té amb les parelles joves amb el tema de les guarderies. No té una sensibilitat social respecte a aquella gent del país que en un moment determinat necessiten un cop de mà. Jo no dic que la Generalitat ho pugui resoldre tot. Per exemple, si estem en un mercat lliure, és evident que poc o molt les empreses productores de vi i de cava i els pagesos que fan raïm han de parlar, han de negociar i han d’arribar als acords ells mateixos. Ara, és evident que un govern, per intentar ajudar un sector que pot patir, doncs el que sí que pot fer és intervenir, no fent decrets manu-militari, sinó intentant que les parts es posin d’acord, si això té un interès de país. I això és el que aquest Govern d’alguna manera està fent. Són molt intervencionistes en algunes coses que no ho haurien de ser, i allà on ha d’intervenir passen de tot.
– En relació amb aquest tema, el Govern està intervenint molt des de Treball amb inspeccions a les vinyes….
En això estan fent el que és fàcil, és a dir, en un àmbit on les coses estan un pèl tocades, l’àmbit de la pagesia, en què els preus són els que són i a la gent li costa fer avançar el negoci, doncs aleshores el que fan és cargolar per tot arreu. Quan, en definitiva, el pagès el que demana és que en un moment determinat de feina punta, que el pagès la té, pugui tenir un suport de gent de la seva confiança, fins i tot de la pròpia família. Aquí hi hauria d’haver una flexibilitat, perquè el pagès això no ho fa per caprici, ja que el raïm s’ha de collir quan s’ha de collir i no es pot collir tot l’any. I és durant les setmanes de la verema que totes les persones que estan a l’entorn d’aquestes famílies que poden intentar ajudar. I això necessita un mínim de flexibilitat i comprensió. Si tot és rigidesa en aquest tipus d’inspeccions per netejar, no sé quines consciències que deuen tenir alguns o per justificar determinades feines, ja que vol dir que no s’està encertant la direcció correcta.
No estic dient que s’hagi de contractar il·legalment la gent, perquè estic convençut que un pagès no vol contractar il·legalment la gent. L’únic que vol és que la collita que pot tenir es pugui fer en el temps que toca i a més en el preu millor que després li pugui representar poder viure bé.
– Per acabar, parli’m de la Vegueria Penedès. CiU hi està a favor, Esquerra sembla que també i el PSC més aviat no. Aquest mes havia d’entrar una moció al Parlament, què passarà amb tot plegat?
Més enllà de mocions i d’esmenes, si el conseller del ram, que és en Puigcercós, que és d’Esquerra, que diuen que estan a favor d’això, no considera prioritari organitzar Catalunya en vegueries, vol dir que no s’ho prenen seriosament, tot això. Perquè si hi ha un conseller d’Esquerra que porta aquests temes, ho hauria d’impulsar des del Govern, que és qui ho pot impulsar. I en lloc d’impulsar-ho fa veure que no va amb ell, tot això. Que és una font de problemes, evidentment. Però quan estàs en un govern t’has d’enfrontar amb els problemes, no hi estàs per només cobrar a final de mes, hi has de ser per resoldre els problemes del dia a dia. Per tant, més enllà de les iniciatives del Parlament que nosaltres promovem, el que estem esperant és que el Govern es posi les piles i que el conseller Puigcercós ens digui exactament a on vol anar a parar, i si Puigcercós i Montilla estan d’acord amb això. És a dir, Esquerra i PSC, que formen un govern conjunt, ¿tenen un model de país al cap o no el tenen? Saben com s’ha d’organitzar territorialment Catalunya o no ho saben? I si en tenen dos, de models, quin prevaldrà? O com a consqüència de tenir dos models, no es farà res.