Durant tot l’estiu i fins aquest diumenge el Palau de la Virreina de Barcelona ha acollit l’exposició Spots electorals, l’espectacle de la democràcia. I diumenge, l’últim dia però amb calma, paciència i tranquil·litat, juntament amb en Guillem vam anar a passar al matí entre els 2.800 espots electorals de molts països, colors i anys enrere. Feia temps que en tenia ganes, i hi havia d’anar. No hi havia pas molta gent, erem pocs, de manera que va haver-hi molta tranquil·litat. Algun diputat i algun subdirector de diari tampoc van voler-s’ho perdre. Evidentment, no els vam veure tots ni molt menys.
Però en general la visita va servir per agafar idees, veure altres formes de fer d’altres llocs i notar estranyeses. Riure, amb spots que eren divertits o directament ridículs, i fins i tot spots que fan pensar bastant. En vaig anotar alguns que em van cridar l’atenció: Un dels laboristes anglesos amb un camaleó que em recordava casos propers. Em sobtava també un del PNB de l’any 1995, sobre ‘qué es un vasco?’. A l’apartat de musicals, un dels verds d’Holanda em va xocar per la seva incoherència: constantment sortia una dona conduint un cotxe, i quasi mai mirava la carretera. Verds i cotxe? Deixar conduir el país a una persona que quan condueix no mira a la carretera?
Finalment el discurs d’Obama no deixava de ser present. A la última sala – musicals – no hi va faltar el seu mític ‘Yes, we can‘, mentres que a la primera – pàtria – un spot resumia un dels molts discursos que han marcat la campanya del candidat demòcrata: “A more perfect union“. Aquí va el vídeo: