#santjordi 3: El relat de Joan Laporta

El President del Barça, Joan Laporta, serà una de les estrelles mediàtiques d’aquest Sant Jordi. És conegut per tothom que Laporta prepara el seu terreny per fer el salt a la política (de moment ja té la forma, però hi falta el fons) i de moment ha fet el salt a les llibreries.

Laporta ha publicat ‘Un somni per als meus fills‘ (Angle Editorial), un relat de vivències i pensaments molt personals; una història de barcelonisme i catalanisme on detalla des del seu punt de vista tota l’experiència que li ha suposat ser president del millor club del món i acaba fent una reflexió sobre el país. Diu que li apassionen els grans reptes i es planteja un panorama polític amb una Catalunya independent. És la seva aspiració, al mateix temps que demana una “regeneració política”

Fa una mirada enrere i assegura que no sap si tornaria a fer el pas, per tot allò que ha fet patir els seus fills, els quals, igual que ell, han hagut de disposar d’escorta per protegir la seva seguretat. No deixa de desprendre, però, certa vehemència i un cert to d’exculpar-se i d’assenyalar a la caverna mediàtica de torn.

En aquest viatge en el temps, que comença a l’època de l’Elefant Blau, Laporta exposa diversos paratges viscuts com a president del Barça. Un d’aquests, polèmic darrerament, es va produïr el 25 d’abril del 2004 quan, segons Laporta, un vicepresident que tenia li insistia en vendre Ronaldinho per cobrar una comissió de 10 milions d’euros. Com solen pensar els homes de negocis, imagino.  En el seu blog, Laporta aclareix encara més els fets, tot i que el Chelsea ho desmenteix.

El model del Barça dels darrers anys ha funcionat. El Barça ha fet país (que no partidisme) sempre pensant en Catalunya i sent més global i internacional que mai. Laporta va pronunciar, el setembre del 2006, un discurs a la seu de Nacions Unides a Nova York. Han fet accions pels socis, han tancat grans contractes televisius, d’esponsorització amb Nike. Marc Ingla va ser el vicepresident que va gestionar els primers anys de màrqueting i que després va signar Josep Guardiola. Darrera seu, Laporta va tenir Ferran Soriano, l’home powerpoint, que va reconduir l’economia blaugrana. En Jan és un home de conviccions clares, fermes i decidides. El llibre desprèn que és un perfil que està convençut de cada pas que fa. El que és una llàstima del President és que darrerament ha volgut córrer molt, i tants passos en ferm l’han fet atropellar-se i rascar el terra llis pel que caminava.

One comment to #santjordi 3: El relat de Joan Laporta

  • Albert Medrán  says:

    Discrepo de vàries coses al voltant de la figura de Laporta… quedaria un comentari molt llarg.

    Respecte al títol, veig que té una obsessió malaltissa amb Obama. Primer copia la web -la forma com dius, però li manca la cosa essencial, el fons, com dius, que és el més important- i ara s’inspira sospitadament en el títol de un dels llibres del president.

    El president del copy-paste.

Leave a reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>