#santjordi 3: El relat de Joan Laporta

El President del Barça, Joan Laporta, serà una de les estrelles mediàtiques d’aquest Sant Jordi. És conegut per tothom que Laporta prepara el seu terreny per fer el salt a la política (de moment ja té la forma, però hi falta el fons) i de moment ha fet el salt a les llibreries.

Laporta ha publicat ‘Un somni per als meus fills‘ (Angle Editorial), un relat de vivències i pensaments molt personals; una història de barcelonisme i catalanisme on detalla des del seu punt de vista tota l’experiència que li ha suposat ser president del millor club del món i acaba fent una reflexió sobre el país. Diu que li apassionen els grans reptes i es planteja un panorama polític amb una Catalunya independent. És la seva aspiració, al mateix temps que demana una “regeneració política”

Fa una mirada enrere i assegura que no sap si tornaria a fer el pas, per tot allò que ha fet patir els seus fills, els quals, igual que ell, han hagut de disposar d’escorta per protegir la seva seguretat. No deixa de desprendre, però, certa vehemència i un cert to d’exculpar-se i d’assenyalar a la caverna mediàtica de torn.

En aquest viatge en el temps, que comença a l’època de l’Elefant Blau, Laporta exposa diversos paratges viscuts com a president del Barça. Un d’aquests, polèmic darrerament, es va produïr el 25 d’abril del 2004 quan, segons Laporta, un vicepresident que tenia li insistia en vendre Ronaldinho per cobrar una comissió de 10 milions d’euros. Com solen pensar els homes de negocis, imagino.  En el seu blog, Laporta aclareix encara més els fets, tot i que el Chelsea ho desmenteix.

El model del Barça dels darrers anys ha funcionat. El Barça ha fet país (que no partidisme) sempre pensant en Catalunya i sent més global i internacional que mai. Laporta va pronunciar, el setembre del 2006, un discurs a la seu de Nacions Unides a Nova York. Han fet accions pels socis, han tancat grans contractes televisius, d’esponsorització amb Nike. Marc Ingla va ser el vicepresident que va gestionar els primers anys de màrqueting i que després va signar Josep Guardiola. Darrera seu, Laporta va tenir Ferran Soriano, l’home powerpoint, que va reconduir l’economia blaugrana. En Jan és un home de conviccions clares, fermes i decidides. El llibre desprèn que és un perfil que està convençut de cada pas que fa. El que és una llàstima del President és que darrerament ha volgut córrer molt, i tants passos en ferm l’han fet atropellar-se i rascar el terra llis pel que caminava.

Amb quin rumb navega Joan Laporta?

Joan Laporta ha fet avui, de manera molt explícita, el seu salt al mar polític. La forta expectativa que aquest pas ha generat li ha suposat més un problema que un benefici. Després de dies comentant que s’ho estava pensant però que no sabia res del cert, ho ha fet, i per internet.

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

  1. 1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
  2. 2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
  3. 3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
  4. 4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?