#SantJordi: El dia que Catalunya va dir prou

catprou03La setmana passada vam presentar a Vilafranca el llibre El dia que Catalunya va dir prou (Columna, 2013), escrit pel periodista Pere Martí. És un volum molt interessant per conèixer la profunditat i la força mobilitzadora que el sobiranisme té a Catalunya i les fortes intencions de la nostra societat per impulsar el dret a decidir i ser, en pocs anys, allò que lliurement i democràtica decidim ser. Els catalans i catalanes som els que hem de marcar els límits de la nostra sobirania. Hem de ser els arquitectes d’un estat somniat que, ara més que mai, tenim a l’abast de fer realitat.

El dia que Catalunya va dir prou explica amb molts detalls la gestació i el creixement de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a una entitat que, en poc temps, ja marca clarament l’agenda nacional. L’ANC té el seu embrió en les consultes populars promogudes a partir del 2009 a Arenys de Munt (Maresme) i agafa empenta uns mesos després. Es tracta, també, “d’un moviment que viu de la manifestació del 10 de juliol” del 2010 que va promoure Òmnium Cultural i que ja va treure un milió de persones al carrer entregades a la causa. L’ANC ho va superar, en la gran manifestació del setembre del 2012. L’entitat és, igualment, la forma més òptima per organitzar tots els voluntaris que van participar en els centenars de consultes sobre la independència que es van fer als muncipis. Continua la lectura de “#SantJordi: El dia que Catalunya va dir prou”

#santjordi 5: Presentem Benach a Vilafranca

23 d’abril… que tots tingueu una feliç diada de Sant Jordi!!!

Feta aquesta felicitació, i arribant al dia de Sant Jordi, toca fer la darrera recomanació. O les darreres. Aquest és un post molt miscel·lànic. Després de Sí, ministre, Storytelling, Un somni per als meus fills i Anecdotologi de Francesc Pujols, la darrera recomanació a fer-vos és el llibre del President del Parlament Catalunya, Ernest Benach, que ha publicat #POLÍTICA 2.0.

És ben sabut que Benach s’ha erigit com el polític 2.0 del nostre país. Les eines d’internet aplicades a la política poden fer de la res pública una qüestió més participativa, més plural i més transparent. Benach exposa en el seu llibre les reflexions que al llarg dels darrers mesos ha fet sobre l’ús de totes les eines i com les xarxes socials i l’internet col·laboratiu està transformant la societat.

Espero parlar-ne més ampliament en els propers dies. Doncs des d’Òmnium Alt Penedès hem convidat a Ernest Benach a que vingui a parlar d’aquest #POLÍTICA 2.0 al Penedès. I serà dimarts, a les 8 del vespre, al VINSEUM de Vilafranca quan tindré l’honor de poder fer aquesta presentació a la que us espero a tots. Podreu parlar amb el propi president sobre aquesta temàtica. Més avall teniu la invitació.

Per últim, enllaço aquí sota un àudio amb cinc rac1manacions literàries més. Aquestes són de temàtica esportiva, i les vam mencionar ahir a can Primer Toc, a RAC1.

Cinc llibres esportius (Primer Toc) by sergisabate

#santjordi 4: Una d’anècdotes

Fa uns dies em va arribar un exemplar del llibre ‘Anecdotologi de Francesc Pujols‘ (Ed. Dux), d’Isidre Clopas amb pròleg de Francesc Canosa. Pujols fou un il·lustre filòsof català de mitjan del segle XX, observador de la vida i habitual en trobades amb persones com Josep Pla, Rusiñol, Jujol, Guimerà, etc..

D’orígen barceloní, Pujols va residir bona part de la seva vida a La Torre de les Hores, a Martorell (Baix Llobregat), on d’aquí uns dies s’hi farà una de les presentacions d’aquest volum. Val a dir també que Pujols és l’ideòleg d’un concepte filosòfic propi (d’ell) prou curiós: hiparxiologia.

El volum és un recull d’anècdotes que Clopas recollí del mateix Pujols. Situacions estranyes, més o menys gracioses, que la memòria del filòsof va ser capaç de retenir per després ser explicades. N’hi ha de prou curioses. En recullo una:

“Quan va ser construida la font monumental al centre de la plaça d’Espanya, obra de Josep Maria Jujol, Francesc Pujols el va felicitar per la bellesa del monument.

– Vostè és dels pocs a qui agrada -li va dir l’arquitecte-. I per cert que no comprenc que no agradi a tothom, perquè tota la font està copiada de coses bones“.

Una mica, si se’m permet la comparació, seria com un Twitter de l’època del propi Pujols. Relats de la vida mateixa.

#santjordi 3: El relat de Joan Laporta

El President del Barça, Joan Laporta, serà una de les estrelles mediàtiques d’aquest Sant Jordi. És conegut per tothom que Laporta prepara el seu terreny per fer el salt a la política (de moment ja té la forma, però hi falta el fons) i de moment ha fet el salt a les llibreries.

Laporta ha publicat ‘Un somni per als meus fills‘ (Angle Editorial), un relat de vivències i pensaments molt personals; una història de barcelonisme i catalanisme on detalla des del seu punt de vista tota l’experiència que li ha suposat ser president del millor club del món i acaba fent una reflexió sobre el país. Diu que li apassionen els grans reptes i es planteja un panorama polític amb una Catalunya independent. És la seva aspiració, al mateix temps que demana una “regeneració política”

Fa una mirada enrere i assegura que no sap si tornaria a fer el pas, per tot allò que ha fet patir els seus fills, els quals, igual que ell, han hagut de disposar d’escorta per protegir la seva seguretat. No deixa de desprendre, però, certa vehemència i un cert to d’exculpar-se i d’assenyalar a la caverna mediàtica de torn.

En aquest viatge en el temps, que comença a l’època de l’Elefant Blau, Laporta exposa diversos paratges viscuts com a president del Barça. Un d’aquests, polèmic darrerament, es va produïr el 25 d’abril del 2004 quan, segons Laporta, un vicepresident que tenia li insistia en vendre Ronaldinho per cobrar una comissió de 10 milions d’euros. Com solen pensar els homes de negocis, imagino.  En el seu blog, Laporta aclareix encara més els fets, tot i que el Chelsea ho desmenteix.

El model del Barça dels darrers anys ha funcionat. El Barça ha fet país (que no partidisme) sempre pensant en Catalunya i sent més global i internacional que mai. Laporta va pronunciar, el setembre del 2006, un discurs a la seu de Nacions Unides a Nova York. Han fet accions pels socis, han tancat grans contractes televisius, d’esponsorització amb Nike. Marc Ingla va ser el vicepresident que va gestionar els primers anys de màrqueting i que després va signar Josep Guardiola. Darrera seu, Laporta va tenir Ferran Soriano, l’home powerpoint, que va reconduir l’economia blaugrana. En Jan és un home de conviccions clares, fermes i decidides. El llibre desprèn que és un perfil que està convençut de cada pas que fa. El que és una llàstima del President és que darrerament ha volgut córrer molt, i tants passos en ferm l’han fet atropellar-se i rascar el terra llis pel que caminava.