#SantJordi: El dia que Catalunya va dir prou

catprou03La setmana passada vam presentar a Vilafranca el llibre El dia que Catalunya va dir prou (Columna, 2013), escrit pel periodista Pere Martí. És un volum molt interessant per conèixer la profunditat i la força mobilitzadora que el sobiranisme té a Catalunya i les fortes intencions de la nostra societat per impulsar el dret a decidir i ser, en pocs anys, allò que lliurement i democràtica decidim ser. Els catalans i catalanes som els que hem de marcar els límits de la nostra sobirania. Hem de ser els arquitectes d’un estat somniat que, ara més que mai, tenim a l’abast de fer realitat.

El dia que Catalunya va dir prou explica amb molts detalls la gestació i el creixement de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a una entitat que, en poc temps, ja marca clarament l’agenda nacional. L’ANC té el seu embrió en les consultes populars promogudes a partir del 2009 a Arenys de Munt (Maresme) i agafa empenta uns mesos després. Es tracta, també, “d’un moviment que viu de la manifestació del 10 de juliol” del 2010 que va promoure Òmnium Cultural i que ja va treure un milió de persones al carrer entregades a la causa. L’ANC ho va superar, en la gran manifestació del setembre del 2012. L’entitat és, igualment, la forma més òptima per organitzar tots els voluntaris que van participar en els centenars de consultes sobre la independència que es van fer als muncipis. Continua la lectura de “#SantJordi: El dia que Catalunya va dir prou”

La Gran Majoria

S’hi detecta il·lusió. S’hi detecten ganes. S’hi detecta catalanitat. S’hi detecta un discurs de saber fer, d’adreçar-se a la gran majoria de catalans, acollint com a seus els problemes de tot tipus de gent. Tot aquestes premisses eren ben plausibles a la festa que Convergència i Unió va celebrar diumenge al pavelló de la Vall d’Hebron. Més de 4.000 persones van assistir a la proclamació d’Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat per a les eleccions de la tardor. Era, també, el mateix dia del seu 54è aniversari.

La cursa cap al Palau de la Generalitat per Artur Mas (la tercera i última) comença. El titular fou el compromís de Mas per fer un govern amb els millors, independentment si estan a CiU o no. Caldrà molta perseverança entre els militants i simpatitzants convergents per aconseguir el seu objectiu. Un començament light: amb un missatge que no ataca als altres, que vol adreçar-se a una gran majoria de catalans i catalanes, que vol aportar solucions. Un començament, però, que considero un pèl precipitat. La preprecampanya comença excessivament d’hora per a qui està molt ben posicionat a les enquestes.Artur Mas té el vent a favor mentre els socialistes assumeixen la seva segona posició, amb una estratègia, per tant, d’alertar de la situació per mobilitzar els seus. Potser hagués estat més indicat començar més endavant. Però, en tot cas, la maquinària ja està en marxa.

Sobre l’acte de diumenge a la Vall d’Hebron se n’ha escrit bastant. Us recomano l’article d’en Kim Vivas, amb les millors frases de Jordi Pujol, Josep Antoni @Duran_Lleida i Artur Mas, també la crònica d’Iu Forn a l’AVUI o la valoració que en fan a can Cimera.

I aquí les meves fotos de l’acte:

2010: Allà Vosaltres

Tanquem el 2009 i, en obrir el 2010, tothom tindrà posada la seva mirada en les eleccions al Parlament. Unes eleccions que em fa l’efecte que mantindran la mateixa llei electoral que fins ara, ja que no sembla fàcil canviar-la en tant poc temps. De la mateixa manera que no se sap si aquests comicis nacionals seran al novembre, o al juny.

La prepreprecampanya va començar el 8 de juny, just l’endemà de les eleccions europees (recordeu aquell que quan era candidat tenia Twitter?) i abans de tancar el 2009 els missatges clau es posen sobre la taula. I es gesticulen. Cadascú marca el seu paquet. Dels gestos n’ha nascut aquest post.

Carretero a escena

En un matí tranquil de 31 de desembre, navegant per la xarxa he topat amb 3 vídeos que ja pensen en aquestes eleccions. D’entrada, Joan Carretero, al canal online de RCat, llença el seu missatge comparant les eleccions catalanes amb un partit amistós de la selecció catalana. El gest, en el vídeo, arriba al segon 32, amb una aixecada d’espatlles, just abans d’un canvi de pla.  Un gest pensatiu. “Serà un partit on podreu decidir que volem ser lliures. Vosaltres teniu la paraula”, diu Carretero. El metge de Puigcerdà qualla així el seu missatge independentisme, en un clip que es mou massa i mareja una mica, per cert. Si el que voleu és llibertat per Catalunya… allà vosaltres!

Felicitació de cap d’any de Joan Carretero, president de Reagrupament from Reagrupament on Vimeo.

Montilla, 50×15

Mentrestant, el president de la Generalitat, José Montilla, també fa un gest suggerent. En el seu discurs de Nadal -teòricament com a president, malgrat que a la xarxa en corren dubtes -, Montilla fa una aixecada de la cella al segon 47, just quan parla de les eleccions dient que “podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir”. Un gest de seducció cap als votants. Al més pur estil Sobera al concurs 50×15. Amb corbata vermella, Montilla diu que si voleu “mantenir l’horitzó que hem traçat”, mantenir el tripartit… doncs allà vosaltres!

(cal que accediu al vídeo ja que la Generalitat no permet embebar-los!)

Mas i els trens

Mentrestant, el líder de CiU, Artur Mas, tanca l’any parlant del tema estrella d’aquests dies: el traspàs de rodalies. El seu gest és felicitar la Generalitat pel traspàs, diu que se n’alegra, però que aquest queda molt mancat: “El nostre propòsit és que es traspassin també les estacions i les vies, que és per on passen els trens“, diu. Mas llença el tema amb una corbata taronja molt addient i en una sala de premsa on, ara me n’adono, han canviat el fons estàtic per una pantalla. El missatge de Mas és que per un traspàs ben fet de rodalies… allà vosaltres!

Sens dubte serà un 2010 molt i molt interessant, en què sortiran a escena altres personatges que també tenen clara la seva visió de país i la manifesten clarament, sense complexes…

Adrenalina a punt? BON ANY!!