El Perfil del Community Manager

Fins fa un temps els perfils de les persones que es dediquen als múltiples camps de la comunicació estaven, més o menys, definidament limitats. Un periodista era locutor de ràdio, o havia de fer una crònica per publicar al paper l’endemà, o feia una secció a la tele. I un càmera es limitava a prendre imatges, mentre un altre les editava posteriorment. O un publicitari gestionava comptes mentre el creatiu preparava l’anunci. I el cap de premsa anava darrera els mitjans, perseguint-los a base de faxos o mails amb convocatòries i notes de premsa. Punt i final.

S’hi fixen? Ningú oferia el diàleg directe amb l’espectador/consumidor. S’utilitzaven camins i camins d’intermediaris fins arribar a l’usuari final. Una de les barreres que ha trencat internet és aquesta, la dels excessius (i lents) camins des de l’orígen d’una informació fins al seu destí. Això i l’ús més accessible de la tecnologia ha ajudat a la proliferació d’uns nous perfils professionals. Renovar-se o morir.

Precisament, un estudi que publicava fa unes setmanes la periodista Cristina Aced al seu blog, revelava que un dels perfils professionals que més creixeran properament en demanda és el de Community Manager. Es tracta d’una persona que treballa en una organització (institució, empresa, etc..) fent seguiment i participant d’allò que es mou a la xarxa referent al seu sector. Vaja, un treballador 2.0.

Dimarts passat, a la secció d’internet que faig aquest estiu al programa L’Hora L de SER Penedès-Garraf vam parlar de reputació digital i vam posar força èmfasi en aquest nou personatge, el paper del Community Manager. Empreses com Ford i BBVA tenen ja persones dedicades només això. Ser 2.0 no és tenir un perfil a la xarxa social virtual que sigui on anar vomitant informació. Es tracta de fer seguiment del què es cou al teu sector i parlar-ne tenint, per exemple, un blog corporatiu. És important veure què es diu de tu (monitoring) i no tallar-se per fer comentaris i oferir els contrastos necessaris. Aquesta participació reforçarà la notorietat, credibilitat i posicionament, al mateix temps que ajudarà a la difusió. Tenir presència a la xarxa no és, només, utilitzar internet com un mostrador més. El discurs no ha de ser unidireccional. I aquest nou perfil busca, precisament, participar i aclarir conceptes amb els seus públics. De manera directa i transparent. Donant la cara. Darrerament s’han escrit coses interessants sobre el tema com aquest post de Sergio Escobar o una entrevista de la mateixa Aced a una persona que s’hi dedica. Tot i això, aquest paper encara està verd. Vam referenciar la setena edició del Cava&Twitts que van parlar de reputació digital.

També en política els partits necessiten una gestió de la seva reputació a la xarxa. Fa uns dies posava com a exemple l’us plenament electoralista que n’han fet els candidats catalans a les europees, i aquesta setmana Albert Medrán ha publicat un fantàstic post sobre la necessita d’un Community Manager per part dels partits polítics. Per últim, un altre recurs per potenciar la reputació on-line és la invitació de blocaires a actes o a provar productes. Doncs aquí estem…

El navegador en català

A través del blog Buscant a Wally, descobreixo aquest text on s’explica que un dels criteris de Google a l’hora de llançar nous productes és triar els idiomes més escollits en els navegadors. Per això és important que el tinguem configurat el nostre navegador en la nostra llengua. Davant certs lingüicidis que patim al món real, sort en tenim del nostre refugi en català.

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber [al CPNL] la importància de tenir el
navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de
Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de
Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per
oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a
internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan
servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és
l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les
coses que podem fer i que són 5 2 minuts és assegurar que l’idioma
predeterminat del navegador és el català
. Compte, es pot tenir els menús en
català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del
navegador cal fer:

– si feu servir l’Internet Explorer:
eines -> opcions d’Internet -> idiomes -> afegir -> català Un cop fet això cal
posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

– si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències -> continguts -> llengües -> afegir -> català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines -> opcions -> avançat -> llengües -> afegir -> català [ca] també cal fer-la
pujar fins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” -> opcions -> Intermedi -> Canvia la configuració de
tipus de lletra i idioma -> Idioma -> Afegeix

(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un
idioma configurat)