Apunts del Marca Ciutat

Tenia pendent un post per parlar del Marca Ciutat, el congrés de citymarketing al què vaig assistir, a Roses, els dies 20 i 21 de juny. Dies abans ja vaig fer-ne un apunt previ i, un cop passat l’esdeveniment ja tinc ganes que arribi la propera edició, també a Roses, els dies 19 i 20 de juny del 2010; doncs em va agradar. La organització va anar a càrrec d’en Marc Teixidor i en Pau Canaleta, a qui cal felicitar.

D’entrada -o potser seria més correcte dir de sortida- la sorpresa va recaure en el poc públic. Puntualitzo: hi havia un centenar d’assistents, però pels temes i per l’interès dels continguts haurien d’haver tret el cap pel bonic teatre de la localitat empordanesa molts més representants d’altres municipis. Els temes que es varen tractar foren bàsicament comunicatius, com posicionar les ciutats en el difícil món turístic. Una ciutat ha de mostrar un tret diferencial i característic propi. No pot ser igual una que l’altra. Ha de saber trobar aquell punt (que segurament es podria cercar en la seva història) perquè els visitants puguin construir una experiència visitant-la. Aquesta era una de les impressions d’Antonio Núñez, expert en storytelling i que va parlar del relat de les ciutats.

Eminències

De les moltes ponències que hi va haver em quedo amb un parell de noms. Diuen que un no es pot morir sense haver plantat un arbre, però jo hi afegiria que és imprescindible no fer-ho sense, abans, haver escoltat a experts com Toni Puig i Lluis Pastor. Dos genis dels que val la pena parar l’atenció (i procurar ser educat i vigilar que no caigui la baba quan se’ls escolta). A Pastor el podem sentir cada divendres al Món a RAC1 amb la secció El comunicòleg. Puig destacava que cal una unificació de la imatge, i que és vital disposar d’un catàleg de serveis. Tanmateix, remarcava que alguns errors que es cometen són “pensar en al comunicació com una despesa” o que cal deixar de pensar “només en els gabinets de premsa o la publicitat caduca”.

Continua la lectura de “Apunts del Marca Ciutat”

Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet

En pocs dies els eurodiputats prendran possessió del seu escó. Però, en aquest temps d’un mes i mig entre les eleccions i el fet d’asseure’s al Parlament Europeu els dos principals eurocandidats catalans ja han fallat. A la xarxa ja han perdut qualsevol credibilitat que havien pogut aconseguir.

Antecedents

22 de maig. Rebo un correu de Twitter que m’indica que ‘Ramon Tremosa is now following you on Twitter!‘. I penso (ingenu, sí): mira, en Tremosa ja participa a les xarxes socials. Sí, hi és. Però twittremosano hi participa. L’equip de campanya de Tremosa no va canviar el xip d’anteriors campanyes i, novament, va usar la xarxa per difondre el missatge unidireccionalment i, en tot cas, aprofitant més canals. L’usuari Twitter de Ramon Tremosa només postejava situacions del candidat (que, de ben segur, li escrivia algú altre) però en cap moment responia les consultes de la gent. Els dies després de la campanya, el Twitter de Tremosa seguia amb l’agraïment de la nit electoral. Exposada la queixa a Twitter, alguns companys em van dir que havia anat a Londres i estava uns dies de vacances. Bé. Comprensible… si no fos que a dia d’ahir intento entrar al seu Twitter i… SORPRESA: “That page doesn’t exist!. Pàgina donada de baixa. Conversa, web social i campanya 2.0? Tururú!! Una de les coses que també va passar en campanya fou la “prostitució” del seu usuari de Facebook, que va passar a ser controlat pel mateix equip de campanya enlloc d’ell mateix. I, en aquesta línia, CiU demanava als usuaris de Facebook la cessió del seu estat per marcar ells el missatge (no fos cas que durant els dies de campanya els ciberactivistes no sàpiguen escriure). La seva pàgina personal www.ramontremosa.cat està igual que a juny del 2008.

Continua la lectura de “Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet”