Estats units diu Obama

Durant tot l’estiu i fins aquest diumenge el Palau de la Virreina de Barcelona ha acollit l’exposició Spots electorals, l’espectacle de la democràcia. I diumenge, l’últim dia però amb calma, paciència i tranquil·litat, juntament amb en Guillem vam anar a passar al matí entre els 2.800 espots electorals de molts països, colors i anys enrere. Feia temps que en tenia ganes, i hi havia d’anar. No hi havia pas molta gent, erem pocs, de manera que va haver-hi molta tranquil·litat. Algun diputat i algun subdirector de diari tampoc van voler-s’ho perdre. Evidentment, no els vam veure tots ni molt menys.

Però en general la visita va servir per agafar idees, veure altres formes de fer d’altres llocs i notar estranyeses. Riure, amb spots que eren divertits o directament ridículs, i fins i tot spots que fan pensar bastant. En vaig anotar alguns que em van cridar l’atenció: Un dels laboristes anglesos amb un camaleó que em recordava casos propers. Em sobtava també un del PNB de l’any 1995, sobre ‘qué es un vasco?’. A l’apartat de musicals, un dels verds d’Holanda em va xocar per la seva incoherència: constantment sortia una dona conduint un cotxe, i quasi mai mirava la carretera. Verds i cotxe? Deixar conduir el país a una persona que quan condueix no mira a la carretera?

Finalment el discurs d’Obama no deixava de ser present. A la última sala – musicals – no hi va faltar el seu mític ‘Yes, we can‘, mentres que a la primera – pàtria – un spot resumia un dels molts discursos que han marcat la campanya del candidat demòcrata: “A more perfect union“. Aquí va el vídeo:

Un empat, i gràcies

Alguna cosa li falta encara al Noia Freixenet per causar les bones impressions de la temporada passada. El conjunt de Sant Sadurní va empatar dissabte (2-2) davant el Sitges Arian, però el cert és que els del Garraf haurien pogut endur-se els tres punts ja que, sobretot a la segona meitat, van saber asfixiar bé als locals.

Sembla que a l’equip li fa falta posar el despertador per acabar d’entonar-se. Però tot plegat no es resol com una senzilla metàfora i no se soluciona posant piles a un objecte de rellotgeria. Caldrà treball i molta pissarra abans del proper partit, d’aquí a encara 10 dies, que jugaran a la pista del Barça.

Dissabte Ferran López va fer un petit canvi en el seu cinc inicial, introduint a Eloi Mitjans en el lloc de David Càceres. I aquesta modificació va deixar sobre la pista uns primers minuts de control de l’equip local que mostrava un plantejament ofensiu que en els primers minuts semblava donar resultat. La cara atacant es deixava palesa amb ocasions de Cabestany o Selva en els primers minuts. Aviat va arribar el primer gol pel Noia. Va ser obra de Cabestany, al minut vuit, sortint per darrera la porteria sitgetana i posant la bola ajustada al pal esquerre de Domènech. Per aquells primers minuts donava la sensació que el gol feia justícia al que s’havia vist fins al moment, en un Noia centrat en la construcció. Però dos minuts més tard, en una jugada personal, Marçal Montserrat va posar l’empat a 1 al marcador.
Continua la lectura de “Un empat, i gràcies”