Estats units diu Obama

Durant tot l’estiu i fins aquest diumenge el Palau de la Virreina de Barcelona ha acollit l’exposició Spots electorals, l’espectacle de la democràcia. I diumenge, l’últim dia però amb calma, paciència i tranquil·litat, juntament amb en Guillem vam anar a passar al matí entre els 2.800 espots electorals de molts països, colors i anys enrere. Feia temps que en tenia ganes, i hi havia d’anar. No hi havia pas molta gent, erem pocs, de manera que va haver-hi molta tranquil·litat. Algun diputat i algun subdirector de diari tampoc van voler-s’ho perdre. Evidentment, no els vam veure tots ni molt menys.

Però en general la visita va servir per agafar idees, veure altres formes de fer d’altres llocs i notar estranyeses. Riure, amb spots que eren divertits o directament ridículs, i fins i tot spots que fan pensar bastant. En vaig anotar alguns que em van cridar l’atenció: Un dels laboristes anglesos amb un camaleó que em recordava casos propers. Em sobtava també un del PNB de l’any 1995, sobre ‘qué es un vasco?’. A l’apartat de musicals, un dels verds d’Holanda em va xocar per la seva incoherència: constantment sortia una dona conduint un cotxe, i quasi mai mirava la carretera. Verds i cotxe? Deixar conduir el país a una persona que quan condueix no mira a la carretera?

Finalment el discurs d’Obama no deixava de ser present. A la última sala – musicals – no hi va faltar el seu mític ‘Yes, we can‘, mentres que a la primera – pàtria – un spot resumia un dels molts discursos que han marcat la campanya del candidat demòcrata: “A more perfect union“. Aquí va el vídeo:

Un empat, i gràcies

Alguna cosa li falta encara al Noia Freixenet per causar les bones impressions de la temporada passada. El conjunt de Sant Sadurní va empatar dissabte (2-2) davant el Sitges Arian, però el cert és que els del Garraf haurien pogut endur-se els tres punts ja que, sobretot a la segona meitat, van saber asfixiar bé als locals.

Sembla que a l’equip li fa falta posar el despertador per acabar d’entonar-se. Però tot plegat no es resol com una senzilla metàfora i no se soluciona posant piles a un objecte de rellotgeria. Caldrà treball i molta pissarra abans del proper partit, d’aquí a encara 10 dies, que jugaran a la pista del Barça.

Dissabte Ferran López va fer un petit canvi en el seu cinc inicial, introduint a Eloi Mitjans en el lloc de David Càceres. I aquesta modificació va deixar sobre la pista uns primers minuts de control de l’equip local que mostrava un plantejament ofensiu que en els primers minuts semblava donar resultat. La cara atacant es deixava palesa amb ocasions de Cabestany o Selva en els primers minuts. Aviat va arribar el primer gol pel Noia. Va ser obra de Cabestany, al minut vuit, sortint per darrera la porteria sitgetana i posant la bola ajustada al pal esquerre de Domènech. Per aquells primers minuts donava la sensació que el gol feia justícia al que s’havia vist fins al moment, en un Noia centrat en la construcció. Però dos minuts més tard, en una jugada personal, Marçal Montserrat va posar l’empat a 1 al marcador.
Continua la lectura de “Un empat, i gràcies”

Arrencada amb poc gas

Corroborat: Lleida és un fortí encara infranquejable pel Noia Freixenet. Tot i ser un club que sempre pateix per salvar la categoria, els de Sant Sadurní no hi han pogut vèncer en lliga i, vista la situació del club llistat, quedarà a l’aire saber si la fita es podrà assolir en un futur o bé l’espina romandrà.

L’inici de temporada del Noia recorda el de l’any 2004, que també va acabar amb un empat a tres a la pista del Voltregà. La temporada anterior l’estrena també s’havia suscitat a Lleida, amb un empat a 1.

I el primer partit de la present campanya va denotar un Noia encara en fase de formació, que de seguida s’ha de posar a treballar en ferm. El paper de l’equip ha d’estar a la zona alta de la classificació, de manera que els punts amb rivals de la zona baixa s’han d’assolir i treballar, per bé que no ho posaran fàcil. Al pavelló Onze de Setembre el tècnic del Noia, Ferran López, va disposar el seu primer cinc inicial de la temporada i que pinta com el cinc de referència. L’indiscLleida - Noiautible Gil a la porteria venia acompanyat per Càceres, Cabestany, Selva i Joan Feixas en el seu nou paper de capità. Però, d’entrada, els va costar trobar-se bé sobre el parquet. Era el Lleida qui gaudia de les primeres aproximacions que treien de polleguera al porter visitant. La ocasió d’or s’esdevingué en un penal al minut 5 que va disposar Trilla, però que Luis Gil va refusar bé amb la seva cama esquerra. Els de Quim López aixecaven el cap, i Francesc Gil va trobar un forat en atac per xutar al minut 7, però el fort tret se’n va anar desviat. La primera ocasió bona per als de Sant Sadurní va arribar al minut 8, amb un doble remat de Cabestany i Selva que no van trobar la xarxa. Segons més tard, el davanter de Sant Pere de Riudebitlles va obrir el marcador gràcies a una falta directa.
Continua la lectura de “Arrencada amb poc gas”

Mosquit Tigre For President!

Ahir ja delatava el meu olfacte per anar a buscar el petit detall amb la curiositat que a Vilafranca el carrer Sant Sadurní estarà tallat el dia festiu a Sant Sadurní. Doncs bé, una estona després veig la següent notícia al 3cat24, que em serveix per ampliar la secció Retalls.

Anem a fer comentari de text, perquè diu el següent:

Els ajuntaments gironins fumiguen contra el mosquit tigre

Des que dilluns es va confirmar la presidència del mosquit tigre a la demarcació de Girona, alguns municipis ja s’han posat en marxa per evitar-ne la propagació i eradicar-los. És el cas de Roses o l’Escala, que han començat a fumigar els carrers. Malgrat els esforços per mantenir a ratlla el mosquit d’origen asiàtic, que fa picades molt doloroses, es tem que es continuï estenent cap a la ciutat de Girona i altres comarques.
Divendres passat, els tècnics del servei de control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter van localitzar una posta de 26 ous de l’insecte en una de les 53 trampes instal·lades des de principi d’estiu a la zona de Santa Margarida. Dilluns va arribar la confirmació oficial i es van activar els plans de tractament. En virtut d’aquests plans, aquest dimecres s’han pogut veure màquines fumigant zones de Roses i l’Escala.

Els tècnics sospiten que el mosquit tigre va arribar a Santa Margarida instal·lat en un algun cotxe procedent de l’àrea de Barcelona, on l’inspecte va aparèixer per primera vegada el 2004.

Conclusió: El mosquit tigre és president de Girona, i es desplaça amb cotxe oficial! Vaja, de Girona a la Generalitat. Tiger for president! Senzillament genial!

Vist via Twitter a: http://twitter.com/3cat24/statuses/908339954