El Perfil del Community Manager

Fins fa un temps els perfils de les persones que es dediquen als múltiples camps de la comunicació estaven, més o menys, definidament limitats. Un periodista era locutor de ràdio, o havia de fer una crònica per publicar al paper l’endemà, o feia una secció a la tele. I un càmera es limitava a prendre imatges, mentre un altre les editava posteriorment. O un publicitari gestionava comptes mentre el creatiu preparava l’anunci. I el cap de premsa anava darrera els mitjans, perseguint-los a base de faxos o mails amb convocatòries i notes de premsa. Punt i final.

S’hi fixen? Ningú oferia el diàleg directe amb l’espectador/consumidor. S’utilitzaven camins i camins d’intermediaris fins arribar a l’usuari final. Una de les barreres que ha trencat internet és aquesta, la dels excessius (i lents) camins des de l’orígen d’una informació fins al seu destí. Això i l’ús més accessible de la tecnologia ha ajudat a la proliferació d’uns nous perfils professionals. Renovar-se o morir.

Precisament, un estudi que publicava fa unes setmanes la periodista Cristina Aced al seu blog, revelava que un dels perfils professionals que més creixeran properament en demanda és el de Community Manager. Es tracta d’una persona que treballa en una organització (institució, empresa, etc..) fent seguiment i participant d’allò que es mou a la xarxa referent al seu sector. Vaja, un treballador 2.0.

Dimarts passat, a la secció d’internet que faig aquest estiu al programa L’Hora L de SER Penedès-Garraf vam parlar de reputació digital i vam posar força èmfasi en aquest nou personatge, el paper del Community Manager. Empreses com Ford i BBVA tenen ja persones dedicades només això. Ser 2.0 no és tenir un perfil a la xarxa social virtual que sigui on anar vomitant informació. Es tracta de fer seguiment del què es cou al teu sector i parlar-ne tenint, per exemple, un blog corporatiu. És important veure què es diu de tu (monitoring) i no tallar-se per fer comentaris i oferir els contrastos necessaris. Aquesta participació reforçarà la notorietat, credibilitat i posicionament, al mateix temps que ajudarà a la difusió. Tenir presència a la xarxa no és, només, utilitzar internet com un mostrador més. El discurs no ha de ser unidireccional. I aquest nou perfil busca, precisament, participar i aclarir conceptes amb els seus públics. De manera directa i transparent. Donant la cara. Darrerament s’han escrit coses interessants sobre el tema com aquest post de Sergio Escobar o una entrevista de la mateixa Aced a una persona que s’hi dedica. Tot i això, aquest paper encara està verd. Vam referenciar la setena edició del Cava&Twitts que van parlar de reputació digital.

També en política els partits necessiten una gestió de la seva reputació a la xarxa. Fa uns dies posava com a exemple l’us plenament electoralista que n’han fet els candidats catalans a les europees, i aquesta setmana Albert Medrán ha publicat un fantàstic post sobre la necessita d’un Community Manager per part dels partits polítics. Per últim, un altre recurs per potenciar la reputació on-line és la invitació de blocaires a actes o a provar productes. Doncs aquí estem…

Comunitats Virtuals al Nova Ciutat Vella

La revista de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Nova Ciutat Vella, ha publicat en el seu número d’estiu un interessant reportatge a quatre pàgines sobre les comunitats virtuals. En aquest, s’hi exposa com ‘Les xarxes socials traslladen a internet totes les característiques de les relacions humanes però sense límits de temps o espai’, també fa referències a l’activisme a la xarxa i un debat sobre la privacitat de les dades. I, a continuació publiquen unes petites entrevistes a persones actives a la xarxa per saber l’us que en fan d’aquestes eines. D’entre aquesta llista, en què també hi figuro jo, hi ha els amics Pol Gomà, Marc Pallarès o Adrià Fontcuberta. També hi participen referents com el president del Parlament, Ernest Benach, el director de l’ACN, Saül Gordillo o el president d’Òmnium, Jordi Porta. La resta d’entrevistats són Leopoldo Abadia, Esther Poses, Almudena Cano, Albert Salinas, Paula Villodre i Oriol Ros. Les entrevistes s’il·lustren amb imatges agafes dels respectius perfils de Facebook.

El reportatge ha estat el·laborat pels companys  Claudia Amate, Oriol Bäbler, Pau Campaña, Ricard Camprubí, Montse del Peral, Pau Cortés, Marc Guillot, Dani Llenas, Marga Llobet, Kàtia Lorenzo, Sergio Márquez i Clara Mateu.

Tot seguit enllaço el reportatge perquè el pugueu llegir i comentar-lo!
Comunitats Virtuals – Nova Ciutat Vella

La TDT Comarcal Arriba a Sant Sadurní

Ja la tenim aquí, que diria aquell. Aquest matí, en Carles Gala, via Facebook, ha anunciat que la setmana que ve es posarà en marxa al repetidor TDT del Casots (Subirats) el multiplex que permetrà veure els quatrCanalblau_logoe canals TDT de la regió Penedès a la zona de Sant Sadurní i Gelida. És a dir, que a la llarga llista de canals (molts dels quals bastant inútils) que vaig començar a rebre quan vaig instal·lar el descodificador TDT fa unes setmanes, li hauré de sumar quatre canals més. Teòricament, quatre. Dos de competència privada i dos de públics.

Pel que fa als públics, d’una banda hi ha Canal Blau, la televisió del Garraf que ja tenia ganes que entrés a casa meva. D’altra banda, hi ha, ara per ara Vilafranca TV. Però aquesta hauria de liderar, conjuntament amb TV El Vendrell, el consorci Penedès TV per les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. Desconec com està aquest consorci, però fins on vaig arribar a saber la cosa estava molt verda i era difícil que es posessin d’acord. Un dels problemes eren les quotes. Sant Sadurní no ha tingut mai interès en formar part d’aquest consorci. O així ho deixava entreveure fa un parell d’anys l’alcalde en les qüestions sobre el tema que li plantejàvem des de la ràdio i que mai responia. Serà interessant veure com fan amplis noticiaris dels poblets de la comarca i la capital del cava no hi surt. Clar que Vilafranca TV, tot i la condició de canal públic, se sol guiar bastant per aquells qui paguen que no pas per l’interès informatiu que pugui suscitar un fet.

L’hermetisme també és protagonista de les concessions privades. Aquestes van caure a Lauren Films-CAT-4TV (Vilanova, si no m’equivoco) i El 3 de vuit, o sigui, una versió de Canal Català Penedès. I em sembla que fins a dia d’avui difícilment tenen res en marxa quan, precisament, ja haurien d’estar emetent. Veurem com avança tot plegat.

Això el dia que s’ha començat a aplicar l’apagada analògica a una part de Catalunya. A la zona Penedès-Garraf ens tocarà el rebre a finals d’any, el 31 de desembre. Fa unes setmanes ja vaig exposar el meu punt de vista sobre el pas a la televisió digital.

Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet

En pocs dies els eurodiputats prendran possessió del seu escó. Però, en aquest temps d’un mes i mig entre les eleccions i el fet d’asseure’s al Parlament Europeu els dos principals eurocandidats catalans ja han fallat. A la xarxa ja han perdut qualsevol credibilitat que havien pogut aconseguir.

Antecedents

22 de maig. Rebo un correu de Twitter que m’indica que ‘Ramon Tremosa is now following you on Twitter!‘. I penso (ingenu, sí): mira, en Tremosa ja participa a les xarxes socials. Sí, hi és. Però twittremosano hi participa. L’equip de campanya de Tremosa no va canviar el xip d’anteriors campanyes i, novament, va usar la xarxa per difondre el missatge unidireccionalment i, en tot cas, aprofitant més canals. L’usuari Twitter de Ramon Tremosa només postejava situacions del candidat (que, de ben segur, li escrivia algú altre) però en cap moment responia les consultes de la gent. Els dies després de la campanya, el Twitter de Tremosa seguia amb l’agraïment de la nit electoral. Exposada la queixa a Twitter, alguns companys em van dir que havia anat a Londres i estava uns dies de vacances. Bé. Comprensible… si no fos que a dia d’ahir intento entrar al seu Twitter i… SORPRESA: “That page doesn’t exist!. Pàgina donada de baixa. Conversa, web social i campanya 2.0? Tururú!! Una de les coses que també va passar en campanya fou la “prostitució” del seu usuari de Facebook, que va passar a ser controlat pel mateix equip de campanya enlloc d’ell mateix. I, en aquesta línia, CiU demanava als usuaris de Facebook la cessió del seu estat per marcar ells el missatge (no fos cas que durant els dies de campanya els ciberactivistes no sàpiguen escriure). La seva pàgina personal www.ramontremosa.cat està igual que a juny del 2008.

Continua la lectura de “Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet”