Catalunya, nou estat d’ Europa

Cada cop som més els que tenim clar que Catalunya mereix, i vol ser, un nou estat a Europa. El títol d’aquest post és el lema de la manifestació del proper 11 de setembre. Hi hem de ser molts. Cal omplir Barcelona més, fins i tot, que aquell ja mític 10 de juliol del 2010. Aleshores l’espot es titulava Somniem. El somni continua. Ara, amb versos de Salvador Espriu.

Per la Diada, cridem Independència!

Deu elogis i perles de l’imputat Camps

Aquesta setmana ha estat marcada per la dimissió de Francisco Camps. En un país on és molt difícil que un polític assumeixi responsabilitats dimitint, Camps s’ha vist amb l’aigua al coll. L’expresident valencià ha plegat després de ser imputat pel cas Gürtel ja que, presumptament, hauria rebut regals com vestits, sabates i corbates.

Camps ha rebut el suport dels valencians a les urnes amb dues majories absolutes i ha mantingut sempre una actitud xulesca. I, igual que ell, també els dirigents del PP han mostrat sempre el seu suport a Camps, a qui alguns li auguren encara molt futur polític. Se l’imaginen en un ministeri? Ai!

Aprofitant aquest fet, recomano tres enllaços al respecte. A l’ARA hem volgut recollir deu perles de Camps negant sempre cap implicació amb la trama Gürtel, com per exemple assegurant que “clar que em pago els meus vestits“, o acusant al PSOE de ser “amic de les empreses vinculades a Gürtel“.

Després que plegués, representants populars d’arreu d’Espanya han cantat les seves virtuts. Diuen que és un “exemple“, “honrat“, “honorable“, “honest“, “innocent” i que el seu gest ha estat una “generositat“. També hem recollit deu d’aquests elogis que no tenen pèrdua.

Finalment, recomano el post d’Albert Medran en què analitza el discurs que va fer Camps quan va anunciar que marxava i el compara amb el de Richard Nixon el 8 d’agost del 1974. En el cas de Camps, a més, el parlament va anar acompanyat d’una semicensura als mitjans de comunicació.

Un trio a la xarxa

La combinació de tres elements com són Twitter, política i periodisme resulten un trio perfecte. I si les tres coses venen juntes, o enllaçades entre si, aleshores l’èxtasi s’eleva al cub. I avui és un d’aquests dies en què aquests tres ingredients han coincidit fluidament per la xarxa i els mitjans.

Un dels protagonistes del dia als mitjans ha estat en Matthew Eltringham. En Matt va ser dimecres a Barcelona per parlar de feedback i comunitats als mitjans en una sessió del 10 en comunicació que organitza la fundació ESCACC. Aquí en podeu veure la crònica al diari ARA en què en destacava alguns casos de periodisme ciutadà que havia exposat.

Els enllaços

Aprofitant la seva visita a Barcelona, vaig poder conversar amb ell llargament sobre la necessitat (o no) que els mitjans escoltin el seu públic i desenvolupin la seva presència a les eines socials. L’entrevista s’ha publicat aquest diumenge a l’Ara.

També va parlar amb ell en Jordi Pons, de TV3, que avui al TN migdia ha fet aquesta peça sobre la necessitat d’utilitzar el Twitter als mitjans de comunicació. Entre els exemples que explica hi ha el mateix Ara o el 3cat24 i parteix de les lliçons donades per Eltringham sobre la participació dels lectors a la BBC.

Però per rematar aquest festival tuitaire, al TN Vespre d’avui s’ha mostrat per a què poden utilitzar el Twitter els nostres polítics. En aquest cas els dos protagonistes han estat Quim Nadal (PSC) i el conseller Lluís Recoder (CDC).

Per acabar, aquí us deixo una crònica de Llums de la Ciutat sobre el I Congrés de Comunicació Política que es va fer dijous i divendres a Barcelona. Novament es van retrobar els ingredients del trio perfecte.