Un trio a la xarxa

La combinació de tres elements com són Twitter, política i periodisme resulten un trio perfecte. I si les tres coses venen juntes, o enllaçades entre si, aleshores l’èxtasi s’eleva al cub. I avui és un d’aquests dies en què aquests tres ingredients han coincidit fluidament per la xarxa i els mitjans.

Un dels protagonistes del dia als mitjans ha estat en Matthew Eltringham. En Matt va ser dimecres a Barcelona per parlar de feedback i comunitats als mitjans en una sessió del 10 en comunicació que organitza la fundació ESCACC. Aquí en podeu veure la crònica al diari ARA en què en destacava alguns casos de periodisme ciutadà que havia exposat.

Els enllaços

Aprofitant la seva visita a Barcelona, vaig poder conversar amb ell llargament sobre la necessitat (o no) que els mitjans escoltin el seu públic i desenvolupin la seva presència a les eines socials. L’entrevista s’ha publicat aquest diumenge a l’Ara.

També va parlar amb ell en Jordi Pons, de TV3, que avui al TN migdia ha fet aquesta peça sobre la necessitat d’utilitzar el Twitter als mitjans de comunicació. Entre els exemples que explica hi ha el mateix Ara o el 3cat24 i parteix de les lliçons donades per Eltringham sobre la participació dels lectors a la BBC.

Però per rematar aquest festival tuitaire, al TN Vespre d’avui s’ha mostrat per a què poden utilitzar el Twitter els nostres polítics. En aquest cas els dos protagonistes han estat Quim Nadal (PSC) i el conseller Lluís Recoder (CDC).

Per acabar, aquí us deixo una crònica de Llums de la Ciutat sobre el I Congrés de Comunicació Política que es va fer dijous i divendres a Barcelona. Novament es van retrobar els ingredients del trio perfecte.

El Perfil del Community Manager

Fins fa un temps els perfils de les persones que es dediquen als múltiples camps de la comunicació estaven, més o menys, definidament limitats. Un periodista era locutor de ràdio, o havia de fer una crònica per publicar al paper l’endemà, o feia una secció a la tele. I un càmera es limitava a prendre imatges, mentre un altre les editava posteriorment. O un publicitari gestionava comptes mentre el creatiu preparava l’anunci. I el cap de premsa anava darrera els mitjans, perseguint-los a base de faxos o mails amb convocatòries i notes de premsa. Punt i final.

S’hi fixen? Ningú oferia el diàleg directe amb l’espectador/consumidor. S’utilitzaven camins i camins d’intermediaris fins arribar a l’usuari final. Una de les barreres que ha trencat internet és aquesta, la dels excessius (i lents) camins des de l’orígen d’una informació fins al seu destí. Això i l’ús més accessible de la tecnologia ha ajudat a la proliferació d’uns nous perfils professionals. Renovar-se o morir.

Precisament, un estudi que publicava fa unes setmanes la periodista Cristina Aced al seu blog, revelava que un dels perfils professionals que més creixeran properament en demanda és el de Community Manager. Es tracta d’una persona que treballa en una organització (institució, empresa, etc..) fent seguiment i participant d’allò que es mou a la xarxa referent al seu sector. Vaja, un treballador 2.0.

Dimarts passat, a la secció d’internet que faig aquest estiu al programa L’Hora L de SER Penedès-Garraf vam parlar de reputació digital i vam posar força èmfasi en aquest nou personatge, el paper del Community Manager. Empreses com Ford i BBVA tenen ja persones dedicades només això. Ser 2.0 no és tenir un perfil a la xarxa social virtual que sigui on anar vomitant informació. Es tracta de fer seguiment del què es cou al teu sector i parlar-ne tenint, per exemple, un blog corporatiu. És important veure què es diu de tu (monitoring) i no tallar-se per fer comentaris i oferir els contrastos necessaris. Aquesta participació reforçarà la notorietat, credibilitat i posicionament, al mateix temps que ajudarà a la difusió. Tenir presència a la xarxa no és, només, utilitzar internet com un mostrador més. El discurs no ha de ser unidireccional. I aquest nou perfil busca, precisament, participar i aclarir conceptes amb els seus públics. De manera directa i transparent. Donant la cara. Darrerament s’han escrit coses interessants sobre el tema com aquest post de Sergio Escobar o una entrevista de la mateixa Aced a una persona que s’hi dedica. Tot i això, aquest paper encara està verd. Vam referenciar la setena edició del Cava&Twitts que van parlar de reputació digital.

També en política els partits necessiten una gestió de la seva reputació a la xarxa. Fa uns dies posava com a exemple l’us plenament electoralista que n’han fet els candidats catalans a les europees, i aquesta setmana Albert Medrán ha publicat un fantàstic post sobre la necessita d’un Community Manager per part dels partits polítics. Per últim, un altre recurs per potenciar la reputació on-line és la invitació de blocaires a actes o a provar productes. Doncs aquí estem…