Twitter a les Redaccions o a les Crisis

Fa tot just un any em vaig apuntar a la xarxa social Twitter. Era la meva primera incursió en aquest món que, mes rere mes, em va agradant més. De fet, després de reflexionar-ho a fons, entre Twitter i Facebook em quedo amb la primera xarxa social. M’hi moc més ràpid i les relacions solen ser menys banals. Potser un altre dia ja parlaré d’aquests dos instruments.

En tot cas, en el dia d’internet, m’agradaria reflexionar sobre dues possibilitats de dur Twitter més enllà del ‘What are you doing?‘. Des de tres fronts diferents però enllaçats, Twitter serveix d’entrada per poder explicar ras i curt, al moment, un fet que està passant. Per exemple, un tiroteig de matinada a Barcelona que els mitjans de comunicació recolliran -si ho fan- bastantes hores més tard. Tot plegat perquè aquests esperaran a rebre la nota de premsa dels mossos de torn. D’acord que un usuari a la xarxa no ha de ser una font directa d’una informació si no se’n té una certa fiabilitat o no es contrasta, però sí que ha de permetre moure fils i analitzar des d’altres punts de vista els fets.

Als Estats Units els mitjans de comunicació comencen a percebre que una informació no ha d’arribar en forma de nota de premsa (o la nota no és el començament sinó el final), ja que cal trobar els mil formats més. És el cas del diari Telegraph, que té a la seva redacció una gran pantalla on hi van apareixent twitts. Si fins ara calia estar pendent dels teletips, ha arribat l’hora de seguir els… teletwitts, diguem-li així. Però a banda dels mitjans tradicionals, les institucions també saben adaptar-se a aquest suport. La Facultat de Comunicació de Navarra va retransmetre un seminari per aquesta via. De fet, el proper cap de setmana la Facultat de Comunicació Blanquerna també explicarà en directe via Twitter el seu Congrés Internacional sobre comunicació i realitat.

Finalment, Twitter és una eina més per passar al diàleg en situacions de crisi que poden produir-se, per exemple, en una empresa o institució. Si la comunicació de crisi es va desenvolupant a través d’un pla abans que aquesta es produeixi, l’entitat afectada pot haver creat una àmplia xarxa de contactes virtuals que li han de permetre explicar-se -AMB SINCERITAT- quan arribi el problema. Tot i que la xarxa no estava creada, l’empresa Domino’s Pizza va haver de propagar-se ràpid per les xarxes i entrar en conversa amb tots aquells usuaris que havien atacat l’empresa quan s’havia conegut el cas d’uns treballadors que feien “marranades” a la cuina. D’acord que la caiguda de la reputació en aquestes situacions és inevitable, però com a mínim poden ajudar a difondre la disculpa i el compromís que no es repetirà un fet tant greu.

Ah! I ja posats, si vols muntar una revolució o vols lligar, doncs també prova sort pel Twitter!

I pels que encara no conegueu què és Twitter, aquí un vídeo: