El Periodisme dels Anys 30

Us sona el nom de Domènec de Bellmunt? A mi, fins que fa unes setmanes vaig rebre la invitació a un grup de Facebook que du aquest nom, tampoc. Però divendres, el periodista Francesc Canosa, que ha editat ‘La Barcelona Pecadora’ (A contravent, 2009) va parlar del llibre a La Central de Barcelona. Juntament amb Toni Aira, Francesc Cano i Melcior Comes, vam passar una bona estona parlant de periodisme.

Tinc la sensació que vivim en un cercle tancat. La conversa girà entorn a la relació dels anys 30 amb el periodisme actual. Li va posar l’adjectiu 3.0, suposo que més aviat per jugar amb el 30 que no pas com a forma avançada del 2.0, ja que molts mitjans encara n’estan lluny, del 2.0. Però de l’extracció que en van fer dels fets dels 30, molts d’aquests –la crisi n’és l’exemple més evident- poden ser traslladats a avui.

Dos conceptes, que van lligats: hipertargetització i partidisme. Canosa comentava que a l’any 1931, un periodista nord-americà va al•lucinar en veure que Barcelona, amb la poca població que hi ha havia aquella època, disposava d’una cinquantena de capçaleres informatives. El secret estava en un fer productes específics per a uns targets molt concrets. Molt bé. Com ara. Ara passa això amb els diaris digitals. Aquests adopten un discurs, es polititzen, i acaben rebent un públic concret i políticament marcat. D’exemples n’hi ha a patades: Directe, Crònica, El Singular, El Plural, Libertad Digital, El Matí

Continua la lectura de “El Periodisme dels Anys 30”