La utilitat pública del Parlament

La prohibició dels toros aprovada pel Parlament de Catalunya és tota una demostració d’acció política duta de baix a dalt. Dels ciutadans cap a les institucions, i resolent-se amb un debat i una llei. Tot un manual de per a què serveix la política, i com els ciutadans normals i corrents hi podem participar. L’assumpte dels toros no és, a priori, transcendental per salvar ni per millorar la qualitat de vida de les persones, però tot i així s’ha arrodonit amb un debat molt encès. I les discussions, enteses en el sentit positiu i no com a bretolades, han de ser benvingudes. D’altres, com ensenyava al post d’ahir, van un nivell per sobre de la bretolada i t’envien l’encenedor i la benzina, tot amb temporitzador, al mateix paquet.

Continua la lectura de “La utilitat pública del Parlament”

La premsa brava

El Parlament de Catalunya va viure ahir una jornada històrica. La cambra va aprovar que les corrides de toros s’han acabat al nostre país. I a nivell internacional, el ressò ha estat considerable.

No obstant, part de la premsa espanyola (la caverna) avui ens deixa unes portades antològiques. Defensen la seva festa i ataquen ferotgement el poble català disparant contra el seu Parlament. Aquí algunes perles:

El Mundo associa la paraula “animales” amb les imatges del president i el vicepresident del Govern català. Tota una declaració d’intencions, directament explícita.  Per l’ABC la culpa és dels nacionalistes (els catalans, s’entén) però La Gaceta ho enfoca a Zapatero. O uns o altres? “Muerte en el ruedo”, diu La Razón, però el més curiós és l’apunt: ‘Unos jeques arabes pretenden construir una Mezquita en La Monumental‘. El Diario de Burgos diu que Cataluña da la espalda a la fiesta nacional. Encara no han entès que som una nació diferent?

Davant de tant d’amor per part d’aquests, per què segueixent retenint-nos amb la idea cansina d’indisoluble unidad? Adéu, Espanya!