Barça i Iniesta, en versió 2.0

Mica en mica el Barça es va endinsant en les eines 2.0. El club ja disposa de pàgines oficials a Facebook i Twitter, té un canal a Youtube i una bona sindicació temàtica ben segmentada via RSS. Ara bé, al peu del seu web encara hi figura un Copyright. Mica en mica, tímidament, comença a interactuar, si bé la millor interacció l’està fent el departament de premsa, que té un Twitter propi. També twittegen alguns dels seus membres, un fet que els periodistes agraeixen. De fet, això ha provocat que molts periodistes esportius s’hagin iniciat a la conversa o l’escolta via Twitter.

Però a banda del club en general, hi ha un jugador del primer equip que permet als aficionats dirigir-se a ell. I també explica què fa. Andrés Iniesta és el futbolista 2.0 del Barça. Iniesta té una completa pàgina web, trilingüe, en què exposa gran detalls de la seva vida (com el fet de ser un aficionat dels vins) i un blog per anar-se expressant. A banda d’això, el de Fuentealbilla té una pàgina de Facebook amb prop de mig milió de fans, una botiga i un gadget de Nike, i un canal de Twitter amb més de 30.000 followers on hi rebota els missatges d’Estat que posa al Facebook. Està molt i molt bé aquest potencial mediàtic que el jugador s’ha creat a la xarxa. Si alguna cosa li falta a Iniesta, en aquest cas, és interacció. Hi ha coses que de la vida real a la virtual no canvien. O almenys de la còmica, ja que a Crackòvia pinten Iniesta com una persona “molt animada”. El gag d’aquí sota ha estat la inspiració d’aquest post. Gaudiu-lo. És gratis, no…


Amb quin rumb navega Joan Laporta?

Joan Laporta ha fet avui, de manera molt explícita, el seu salt al mar polític. La forta expectativa que aquest pas ha generat li ha suposat més un problema que un benefici. Després de dies comentant que s’ho estava pensant però que no sabia res del cert, ho ha fet, i per internet.

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

  1. 1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
  2. 2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
  3. 3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
  4. 4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?

Comunitats Virtuals al Nova Ciutat Vella

La revista de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Nova Ciutat Vella, ha publicat en el seu número d’estiu un interessant reportatge a quatre pàgines sobre les comunitats virtuals. En aquest, s’hi exposa com ‘Les xarxes socials traslladen a internet totes les característiques de les relacions humanes però sense límits de temps o espai’, també fa referències a l’activisme a la xarxa i un debat sobre la privacitat de les dades. I, a continuació publiquen unes petites entrevistes a persones actives a la xarxa per saber l’us que en fan d’aquestes eines. D’entre aquesta llista, en què també hi figuro jo, hi ha els amics Pol Gomà, Marc Pallarès o Adrià Fontcuberta. També hi participen referents com el president del Parlament, Ernest Benach, el director de l’ACN, Saül Gordillo o el president d’Òmnium, Jordi Porta. La resta d’entrevistats són Leopoldo Abadia, Esther Poses, Almudena Cano, Albert Salinas, Paula Villodre i Oriol Ros. Les entrevistes s’il·lustren amb imatges agafes dels respectius perfils de Facebook.

El reportatge ha estat el·laborat pels companys  Claudia Amate, Oriol Bäbler, Pau Campaña, Ricard Camprubí, Montse del Peral, Pau Cortés, Marc Guillot, Dani Llenas, Marga Llobet, Kàtia Lorenzo, Sergio Márquez i Clara Mateu.

Tot seguit enllaço el reportatge perquè el pugueu llegir i comentar-lo!
Comunitats Virtuals – Nova Ciutat Vella

De nacionalitat? Facebook!

Arreu, el boom immobiliari ha petat. No obstant, ara són els polítics els que s’estan aficionant a construir cases. Artur Mas va començar amb la proclama de la seva Casa Gran. Una idea que sembla que funciona bé, i com a prova veiem que els altres hi corren al darrera. [Imitació 1 i Imitació 2]

La darrera novetat, presentada a bombo i plateret, ha estat la casa virtual del PP. Que no deixa de ser una pàgina al Facebook, que tothom la pot crear. Els populars han presentat la seva pàgina en aquesta xarxa social com si fossin Einstein i haguessin descobert la web 2.0. El PP ha estat un dels partits més criticats per la seva mala política comunicativa a la xarxa, i crec que aquesta sortida endavant no és massa encertada. M’explicaré.

Basant-me en la notícia publicada a La Razón, entenc que el partit de Rajoy ha volgut basar el seu relat facebookerià en integrar a la gent al seu país, al país de Facebook. D’entrada, doncs, el PP admet que hi ha altres països més enllà d’Espanya i gosa entrar en un altre!! Continua la lectura de “De nacionalitat? Facebook!”