Rodalia.info, Eina Mediàtica

Divendres es va presentar el portal Rodalia.info. La iniciativa és d’un bon amic, en Roger Melcior, que ha gaudit del suport d’en Daniel i l’Anna, creatius de pimpampum.net. En Roger ja feia setmanes que li donava voltes a crear una eina així, i finalment s’hi ha llençat.  No diré res que no s’hagi dit fins ara, però, en síntesi, és un portal que recull les incidències a la xarxa de Rodalia i de Ferrocarrils de la Generalitat que els usuaris publiquen al seu Twitter i fent servir uns tags determinats per classificar els tuits.

Impacte mediàtic

El que més ha sorprès al Roger (2.0-man convençut) i als seus companys ha estat la gran repercusió mediàtica de que ha gaudit aquesta inciativa. Això m’ha portat a pensar sobre aquelles lliçons de criteris de noticiabilitat i les diverses teories del gatekeeper. Per què els mitjans de comunicació han destacat tant Rodalia.info?

  • D’entrada, perquè és una iniciativa de servei públic, que pot ser molt útil a molts ciutadans de cara a tenir coneixement de què passa al la xarxa ferroviària.
  • Perquè són els mateixos ciutadans, de baix a dalt, els qui han tirat endavant un projecte totalment lliure i que té com a base i eina de difusió el Twitter.
  • Perquè genera conflicte, doncs és un servei que la pròpia administració, Renfe i Adif ha estat incapaç de desenvolupar i han hagut de ser els usuaris qui informin davant la manca de comunicació de la pròpia companyia.
  • Perquè tot allò que serveix per deixar amb el cul a l’aire -però no sense raó!- Renfe, és notícia.
  • Perquè el mateix dia es va presentar el portal oficial de Rodalia, que és molt institucional però poc pràctic de cara a la informació de servei, que no és tan ràpida com sí ho és el Twitter.

Recull de premsa

Tota iniciativa ha d’acabar tenint un portaveu que doni la cara i expliqui el projecte al públic. És important que existeixi una veu única, que centralitzi i tingui clar el missatge a donar. I en aquest cas ha estat el propi Roger Melcior qui ha explicat als mitjans de comunicació què és i el perquè de Rodalia.info. La repercussió es tradueix, a hores d’ara, en 78 aparicions comptabilitzades en diversos mitjans. Desgranades, es resumirien en 26 notícies, 21 posts en blocs, 18 entrevistes, 19 mencions en ràdio -també a la COPE!-, i 7 de vídeos.

A quin motiu més li podeu atribuïr aquesta repercusió?

Enhorabona per la iniciativa i molta sort!!!!!

PD: Aniré actualitzant les xifres a mesura que es vagin actualitzant els links.

Alguaire: Un Dia Històric

Diumenge vaig tenir la oportunitat, la gran sort, d’anar amb el vol inaugural Barcelona-Lleida que va servir per donar el tret de sortida a l’aeroport d’Alguaire, de Lleida-Pirineus. Va ser una experiència molt bonica i, en arribar a Lleida, vaig notar que allò que estava vivint era un dia històric.

De bon matí ens vam plantar a l’aeroport del Prat. Ens havien convocat a les deu, i el vol va sortir a les 11:40. No deixava de sorprendre’m el perquè sortíem des de la Terminal B de la T2, tenint una flamant T1 recentment inagurada, que hagués tingut, també, el seu simbolisme, per donar el relleu de la terminal nova a la més nova a partir d’ara. Nombrosos periodistes recollíem allà els bitllets i les acreditacions per l’acte. L’avió va volar mig buit, amb els periodistes al final de tot i les autoritats i sèquits respectius al davant. No vaig controlar el temps del vol, però el que és cert és que va ser molt ràpid. Tot i així, va sobrevolar Lleida ciutat i l’aeroport fins a tres vegades per tal que els mitjans gràfics poguessin prendre’n imatges. L’avió va ser un Airbus A320 de Vueling.

En arribar a Lleida, els bombers van batejar el primer vol comercial a aquell aeroport. El que més em va sorprendre fou veure una nombrosa massa de gent, en tot el perímetre de l’aeroport. Els ciutadans i ciutadanes de les comarques de Lleida no es volien perdre aquell moment. L’aeroport d’Alguaire connectarà les terres de Ponent amb el món. És una porta més per a ells, per a Catalunya. Un nou aeroport amb connexions a l’estranger és una molt bona notícia pel país. Per això, en veure tanta gent expectant de l’arribada d’aquell primer avió, se’m va posar la pell de gallina. Estava vivint, en primera persona, un dia històric per Catalunya.

Un cop tots els periodistes i mitjans gràfics ens vam instal·lar a la pista, la porta de l’avió es va obrir perquè baixessin el president de la Generalitat, Jose Montilla, juntament amb el President del Parlament, Ernest Benach, el vicepresident del Govern, Carod-Rovira, i el conseller PTOP, Joaquim Nadal. La foto buscada: els quatre governants, baixant del primer vol comercial a Alguaire.

Un cop fetes totes les salutacions, torn per a uns discursos. És el momentum llarg i farragós. Mentre un parlava, la resta al darrera, escoltant… alguna ganyota. Els discursos van transcórrer damunt un escenari amb un backdrop preparat per a la ocasió. No hi van faltar autoritats com el cap de govern d’Andorra, el conseller d’Agricultura, el president d’Spanair, Ferran Soriano, i el president de Vueling, Josep Piqué, que va fer una salutació a dalt l’avió.

Mentrestant, en una sala de l’aeroport, Segre ràdio, Lleida Televisió i Catalunya Ràdio tenien els seus estudis mòbils habilitats. TV3 i la televisió andorrana també van efectuar un important desplegament tècnic i humà. Prop de 200 periodistes havien estat acreditats. Una nota més del moment.

Finalment, els periodistes vam tornar a Barcelona en autocar, Montilla i Benach en els seus cotxes oficials, però… on era Carod-Rovira? Ja durant els parlaments vaig buscar-lo per fotografiar-lo, i no hi havia manera de veure’l. Més tard vaig sentir que havia marxat novament cap al Prat perquè havia de volar cap a Senegal. I, avui, La Vanguardia explica que el retorn l’havia fet en helicòpter. Carod sabia de la importància de la foto a Alguaire en un moment com aquell. I Toni Aira ho explica al seu bloc.

Fotos pròpies

Vídeo de l’ACN

PD: I un agraïment molt especial a Roger Melcior, ideòleg i company d’aquesta escapadeta, i a Ramon Masip, per la seva col·laboració en la producció.

Blog Day: Travelling Around The World

Reprenc la meva activitat al blog després de tenir-lo uns 10 dies completament fora de servei per causes alienes a la meva voluntat. Finalment aquesta tarda, després de tres hores trastejant fitxers, he aconseguit tornar-lo a la normalitat i, el més important, sense perdre res.
Dilluns passat, 31 d’agost, es va celebrar el dia del blog. El Blog Day consisteix en recomanar 5 blocs que segueixes, o que t’agraden. Qui més qui menys ho va fer. I agraeixo especialment a l’amic David Guerrero (twitter) que seleccionés aquest blog per a la seva llista (i el felicito per reprendre el seu blog, que ja li tocava!).

Han passat cinc dies i havia descartat completament fer la meva recomanació. Però fa una estona, remenant entre els centenars de posts pendents de lectura al Google Reader he trobat uns posts de diferents amics que valen la pena destacar. Es tracta de persones que aquest estiu han estat a diversos països del món i n’han explicat l’aventura extensament. Aquests tres, més un àlbum de fotos, i el David (ja t’he citat, eh!) seran els cinc blogs que recomano en el meu Blog Day around the world.

Continua la lectura de “Blog Day: Travelling Around The World”