Ara fem balanç

Les etapes van i venen. I els darrers 8 mesos han anat a un ritme frenètic. Puja i baixa. Frena i accelera. Rum, rrruuum. Seria un Dragon Khan. Però han estat un no parar que m’agradaria recopilar. Perquè m’ha agradat i m’ho he passat bé. Per allò de deixar escrites les coses. El gener van passar els Reis, però no et canvien la vida.
De fet, els tombs van començar el febrer. Les pràctiques obligatòries de la facultat em van fer recaure a RAC1, al millor equip d’esports que té la ràdio catalana actualment. Estar al Primer Toc em va fer conèixer gent excepcional, i poder gaudir de la ràdio pràcticament cada dia. Entre el seminari de ràdio a la facultat i les pràctiques, vivia entre ones. A nivell personal, però, el ritme de sis hores de classe al matí i una mica més de quatre de pràctiques cada tarda, anant i tornant des de Sant Sadurní significava un cansament important.
Algunes de les coses fetes a RAC1 ja les vaig penjar en aquest bloc, com va ser una recopilació de llibres esportius per Sant Jordi.

Més Barça Que Mai

Continua la lectura de “Ara fem balanç”

La utilitat pública del Parlament

La prohibició dels toros aprovada pel Parlament de Catalunya és tota una demostració d’acció política duta de baix a dalt. Dels ciutadans cap a les institucions, i resolent-se amb un debat i una llei. Tot un manual de per a què serveix la política, i com els ciutadans normals i corrents hi podem participar. L’assumpte dels toros no és, a priori, transcendental per salvar ni per millorar la qualitat de vida de les persones, però tot i així s’ha arrodonit amb un debat molt encès. I les discussions, enteses en el sentit positiu i no com a bretolades, han de ser benvingudes. D’altres, com ensenyava al post d’ahir, van un nivell per sobre de la bretolada i t’envien l’encenedor i la benzina, tot amb temporitzador, al mateix paquet.

Continua la lectura de “La utilitat pública del Parlament”

El català, la segona dimensió

Des d’aquesta setmana podem veure als cinemes la pel•lícula Toy Story 3. Sí, aquell clàssic, que ara completa la triologia. Sí, aquella pel•lícula on hi surten en Woody i en Buzz Lightyear. Apassionants! Quan jo era petitet mirava pel•lícules de Disney ben animades. I en aquells temps va sortir la primera peli de la saga.

Fa uns dies, tornant de la platja de Vilanova, un anunci en una tanca de la C-15 em va enlluernar: “Toy Story 3, en breu als cinemes, i en 3D”. Una cosa així resava l’anunci. La imatge del mític Buzz em va copsar: “la vull veure!”, vaig exclamar. Tenia ganes d’anar al cine, i havia decidit que la pel•lícula que veuria el 2010 seria aquesta. Alguns amics, de seguida van voler-se sumar a la iniciativa. O sigui, que quan ens vagi bé hi anirem.

D’aquesta manera, veuria una altra pel•lícula, de dibuixos animats, i m’estrenaria en el 3D al cinema. Però no tot podia ser tanta alegria ni felicitat. Alguna cosa podria no rutllar tant bé com sembla. En efecte, les grans productores nord-americanes ens ho venen a posar difícil: només s’han distribuït 12 còpies d’aquesta pel•lícula en català, i cap d’elles és en 3D. Afortunadament, però, a Vilafranca és un dels llocs on la pel•lícula es pot veure en català, però en dues dimensions. El fet ens obliga a triar: 3D o llengua?

Continua la lectura de “El català, la segona dimensió”