La diplomacia que vale la pena

Había una vez un diplomático que se perdió por las cataratas Victoria de Zimbabue debido a los caprichos de la Reina Sofía. El mismo hombre tuvo que lidiar con el Papa de Roma y el Presidente Obama cuando le sacaron los colores por los líos que el gobierno español provocó en los asuntos bilaterales. El pobre se tropezó con mucho ego político de por medio.

Uno se imagina a un embajador como alguien que viaja en un coche oficial con matrícula diplomática navegando de croqueta en croqueta en un océano de intensa vida social. Pero la realidad nos refleja a un hombre orquesta, que debe repatriar cadáveres, ayudar a los negocios, fomentar vínculos culturales o organizar cumbres de paz en un tiempo récord.

Continua la lectura de “La diplomacia que vale la pena”

#santjordi 2: Storytelling

Des de sempre a les persones se’ls han explicat contes. Normalment, l’inici sol ser allò tan conegut de “hi havia una vegada…”. I en els nous temps, en què la comunicació ho abarca tot en gran mesura, i que a tot arreu hi ha missatges, bé siguin propagandístics o publicitaris, cal idear una millor fórmula perquè aquests missatges siguin més retentius i efectius. I, sobretot, afectius. La clau està en què el consumidor (llegeixi’s també votant, oient, lector, seleccionador i altres conceptes aplicables) se senti atret per un relat i no per xifres o dades o continguts de caràcter racional.

No importa tant la raó com l’emoció. Aquesta és la principal tesi del llibre Storytelling (Christian Salmon, Península 2008). El volum pretén parlar del relat com una màquina de fabricar històries per formatar ments. Un dels casos que exposa Salmon és com en els temps antics, durant el segle XIX o XX, per exemple, la raó existent de les persones era treballar sota una jerarquia. En les empreses, calia fer un treball sota unes ordres. Als treballadors se’ls demanava silenci i compliment. A l’estil militar. Però mica en mica, els directius empresarials van començar a veure -encara falta molta vista, però- que el millor per arribar a bon port amb tot un equip motivat calia implicar-los en el projecte. Per fer-ho, és necessari seguir un fil conductor d’una història que, el mínim que se li demana, és versemblança i que tingui un argument a seguir. Els valors i la valoració de les empreses amb relat propi, com Nike, Adobe o Machintosh (quines històries personals que ha explicat sempre Steve Jobs!) són el que les fan avançar i els tiren endavant la seva reputació.

Un dels camps on l’Storytelling està sent més recorrent és en el terreny de la Política. Així és com Karl Rove (l’spin doctor de George Bush) va aconseguir que aquest revalidés la presidència dels Estats Units l’any 2004. Això és, a partir d’Ashley’s story, el relat d’una nena que havia perdut la seva mare en els atemptats de l’11 de setembre a Nova York. Bush se la va fer seva per exposar així la seva voluntat de lluitar contra el terriorisme i, al cap i a la fi, de voler ajudar a aquella nena, procurar per la vida de tots els nord-americans. Amb un relat d’igualtat i de fer dels Estats Units un món més just, Barack Obama amb el seu Yes, we can, va aconseguir arribar a la Casa Blanca l’any 2008. I això també porta, irremeiablement, a una implicació molt directa de la història personal de la vida del polític.

Continua la lectura de “#santjordi 2: Storytelling”

Comunitats Virtuals al Nova Ciutat Vella

La revista de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Nova Ciutat Vella, ha publicat en el seu número d’estiu un interessant reportatge a quatre pàgines sobre les comunitats virtuals. En aquest, s’hi exposa com ‘Les xarxes socials traslladen a internet totes les característiques de les relacions humanes però sense límits de temps o espai’, també fa referències a l’activisme a la xarxa i un debat sobre la privacitat de les dades. I, a continuació publiquen unes petites entrevistes a persones actives a la xarxa per saber l’us que en fan d’aquestes eines. D’entre aquesta llista, en què també hi figuro jo, hi ha els amics Pol Gomà, Marc Pallarès o Adrià Fontcuberta. També hi participen referents com el president del Parlament, Ernest Benach, el director de l’ACN, Saül Gordillo o el president d’Òmnium, Jordi Porta. La resta d’entrevistats són Leopoldo Abadia, Esther Poses, Almudena Cano, Albert Salinas, Paula Villodre i Oriol Ros. Les entrevistes s’il·lustren amb imatges agafes dels respectius perfils de Facebook.

El reportatge ha estat el·laborat pels companys  Claudia Amate, Oriol Bäbler, Pau Campaña, Ricard Camprubí, Montse del Peral, Pau Cortés, Marc Guillot, Dani Llenas, Marga Llobet, Kàtia Lorenzo, Sergio Márquez i Clara Mateu.

Tot seguit enllaço el reportatge perquè el pugueu llegir i comentar-lo!
Comunitats Virtuals – Nova Ciutat Vella

Entrevista a H.G. Wells

Sorprès pel títol? Doncs més explícit no podia ser. Avui fa un any, pel seminari de la Facultat, vaig realitzar una entrevista imaginària a l’autor de la Guerra dels Mons, Herbert George Wells. Fa uns dies el vaig recuperar entre els arxius classificats, i he considerat oportú, un any després de la seva entrega, difondre’l i compartir-lo al blog…
Clicant a la imatge us podeu descarregar el treball complet. Espero els vostres comentaris.

L’entrevista proposada a Herbert George Wells vol girar entorn la novel·la La Guerra dels mons. El text imaginari situa l’autor a terres tarragonines, a la seva edat de 141 anys, amb l’únic objectiu de dialogar sobre la seva literatura i la seva opinió de la política i la ciència ficció. S’ha cregut oportú adaptar-la a dia d’avui per poder fer alguna reflexió sobre fets d’actualitat, malgrat l’edat que tindria. (…)

wells

entrevista-hg-wells