Amb quin rumb navega Joan Laporta?

Joan Laporta ha fet avui, de manera molt explícita, el seu salt al mar polític. La forta expectativa que aquest pas ha generat li ha suposat més un problema que un benefici. Després de dies comentant que s’ho estava pensant però que no sabia res del cert, ho ha fet, i per internet.

Des de dijous, el web laporta2010.cat anunciava amb un compte enrere que avui a les 12 del migdia passaria alguna cosa. Per això, la xarxa s’ha revolucionat a l’hora H. I Laporta ha saltat al mar havent-se deixat el banyador a casa, sense saber si tenia benzina a la moto aqüàtica (dic moto perquè, de moment, va sol), ni veure que les onades anaven mogudes. Tanta expectació se li ha girat en contra perquè…

  1. 1. La xarxa l’estava esperant i a les 12 en punt els internautes ja teclejaven laporta2010.cat i no s’hi trobaven res. A vegades sortia la pàgina desfigurada. A vegades ni això.
  2. 2. La gran majoria de comentaris anaven en sentit negatiu, fins el punt que el hastag #laporta2010fail ha agafat molta volada a Twitter. A causa d’això, també han rebut crítiques l’empresa de disseny web que li ha desenvolupat el projecte, Güell Consulting, i la de l’allotjament, Arsys, una de les millors d’Espanya.
  3. 3. L’ambició els ha pogut, i de seguida han argumentat l’error dient que era un allau de visites. Fins i tot n’han dit una xifra: 6.000 visites per minut durant la primera hora!! Un número que també ha provocat certa mofa. Per molta expectació, fins que no me la demostrin no me la creuré.
  4. 4. Laporta ha mostrat els canals que usarà (Twitter, Facebook, Youtube) però li falta consolidar i concretar els arguments. On és el contingut? De moment només n’exhibeix un: llibertat per Catalunya. Això ho volem molts, però com, a quin preu i perquè amb en Jan Laporta?

Amb tot plegat ha quedat clar el què una persona m’explicava i argumentava fa unes setmanes: Joan Laporta és el català més conegut arreu del món segons els inputs dels clippings de premsa. I qui més qui menys vol seguir-li els moviments.

Laporta ha estat el president del millor Barça de la història i un personatge que ha generat controvèrsia. I això només ho aconsegueix qui fa coses, qui parla, qui diu, qui pren decisions. I ara vol fer el pas de passar a la política activa, després de dirigir l’entitat més important del país. Un Barça molt gran a nivell mundial. En contra del que diuen moltes veus, crec que el Barça està més globalitzat que mai però no desvincula la seva identitat en el catalanisme. Una identitat que el club no ha de perdre, malgrat que pel que veig pel Twitter molts aficionats espanyols reclamen a determinats precandidats a les eleccions del 13J que els ‘estimin’ més. Potser a algú li sap greu que un català es passegi més per la ONU que per la Feria de Abril de Sevilla?

Espiar no és protegir

Aquest matí El Periódico destapava un possible cas d’espionatge del Barça a quatre dels seus vicepresidents: Jaume Ferrer, Joan Boix, Joan Franquesa i Rafael Yuste. Al migdia, en roda de premsa, el director general del club, Joan Oliver, ha especificat es tractava de protegir aquests directius en vistes a ser futuribles candidats a la presidència del club de cara a les eleccions del 2010.

Però el seguiment no era en va. Oliver ha explicat que Franquesa va comentar-li que se sentia perseguit, i per això el club va optar per fer una auditoria de seguretat d’aquest i els altres tres vicepresidents. És a dir, encarregar un informe sobre ell a una agència d’investigació.

Segons les fonts que ElP cita de l’agència Método 3, una auditoria de seguretat és un mètode cada cop més emprat en política per investigar candidats o càrrecs i així treure a la llum possibles irregularitat o males pràctiques i saber què es parla sobre ells en determinats entorns. A The West Wing sovint s’hi veuen casos que la Casa Blanca destapa o vol amagar sobre alguns polítics nord-americans.

Els termes

Uns parlen d’espies i d’altres parlen de protecció. Les dues coses no es contraposen, però són termes que generen percepcions totalment oposades. Protecció és un terme que implícitament du el concepte de seguretat. En canvi, sentir-se espiat és sentir-se insegur. És intuir que algú et segueix, et vol alguna informació, però no saps ni quan ni com te la treu. Com sempre, l’ús del llenguatge és molt important.

Continua la lectura de “Espiar no és protegir”

Tornem a liar-la?

En els contes populars, Aladí tenia una llàntia màgica a la qual se li podien demanar tres desitjos. Si ara aquesta llàntia aparegués al vestidor del Noia Freixenet, les peticions de ben segur que podrien ser: marcar-li més de quatre gols al Barça, que el Barça no en marqui cap i que els socis i aficionats tornin a donar suport a l’equip.

liarlablog

Si aquests tres desitjos, en ment de qualsevol soci i aficionat del Noia, es transformessin en fets reals conduirien al somni: la Supercopa seria pel Noia.
Però el partit que es jugarà dimecres a les nou de la nit a l’Ateneu no serà un conte infantil, sinó que serà una recerca del tresor perdut, d’un miracle de totes totes. Per començar, cal que les graderies presentin un aspecte immillorable. Com es pot veure en la imatge superior, corresponent al partit de dissabte passat, l’afició respon en les cites importants, i això és vital. Cal tornar a liar-la, en el sentit estricte d’omplir el pavelló i donar suport a l’equip, com es va fer dissabte. El club ho posa fàcil: repetirà les mateixes condicions que va establir pel partit davant el Porto. Així doncs, els menors de 18 anys i els socis tindran entrada lliure, o bé es pot comprar l’entrada anticipada per cinc euros.

Continua la lectura de “Tornem a liar-la?”

La Supercopa s’allunya del Noia

Res és impossible, però remuntar-li quatre gols al Barça sembla una fita inabastable. Malgrat tot, el Noia ho haurà d’intentar el 25 de febrer en el partit de tornada.barsapalau51
Potser, enguany, els partits decisius no són el fort de l’equip de Sant Sadurní, però si la tònica és aquesta, s’ha de canviar. A Igualada, la lliga europea va quedar tocada i tocarà fer fort l’Ateneu davant el Porto, el proper dissabte 14 de febrer. I, en la tornada la Supercopa, tres quarts del mateix.
Dimarts, a Barcelona, el Noia Freixenet se’n podia haver endut un cabàs més ampli, de gols. D’entrada, però, semblava que el Noia no anava al Palau a amagar-se de res. Al primer minut, un parell d’aparences n’eren una mostra: dos trets buscats de lluny de Feixas i Cabestany.

Però, senzillament, les oportunitats van quedar en això: aparences. El Barça va agafar les regnes del partit després dels dos avisos visitants, i no les va deixar fins al final de la primera part. Un primer punt d’inflexió fou en el gol de penal de Borregan. L’anotació donava encara més energia als de Barcelona, que des d’aleshores van fer el que van voler amb la pilota, tocant i tocant. Una estona més tard, un xut llunyà de Mia Ordeig servia per anotar el segon dels blaugrana. Mentre el Noia no mostrés molta agressivitat, els de Quim Paüls tenien feta la feina. Juan Ramon De Moya va ser exclòs per doble amonestació al minut 18. La primera targeta la va veure per una falta dins l’àrea, i la segona -rigorosa- per avançar-se abans que el col·legiat xiulés. Borregan va enviar el penal a tres quarts de quinze. Albert Bel va entrar a pista per jugar dos minutets, ja que Ferran López va optar per retornar De Moya a la pista un cop complert el temps reglamentari d’exclusió. Malgrat les bones intervencions de Bel en els partits que va jugar en lliga, li costarà disputar els pals amb el porter de Barcelona.
Continua la lectura de “La Supercopa s’allunya del Noia”