Vull el meu diputat

El Parlament de Catalunya s’hi vol posar de debò per aconseguir una llei electoral pròpia. La llei electoral i la distribució territorial per vegueries semblava que serien dues de les prioritats parlamentàries del 2010, any d’eleccions, però, de moment, les vegueries ja han quedat amagades a un calaix, no fos cas que afrontar els problemes fos la feina a fer per un governant!  Noti’s ironia en l’anterior sentència.

Pel que fa a la llei electoral, cada partit té la seva proposta. És, per a ells, una llei clau. A grans trets, és fàcil de pensar que CiU i PSC busquin una llei que premiï els partits grans (ells), mentre que la resta busquin la manera en què puguin treure més representació. De la mateixa manera que premiar l’àrea metropolitana seria la idea del PSC, que és on hi té concentrat el seu vot, mentre que Esquerra i CiU volen més representació de la resta de Catalunya. Ja no és qüestió de partits, sinó de persones, que cadascú pot tenir en ment el que ell creu que seria el sistema electoral més idoni per a Catalunya. Fa uns dies, el president Ernest Benach, reclamava en un article a La Vanguardia la necessitat de fer aquesta llei per adaptar la política catalana als nous temps.

L’actual sistema

Actualment, el Parlament de Catalunya està format per 135 diputats. 85 són triats a la circumscripció de Barcelona, 17 a la de Girona, 15 a la de Lleida i 18 a la de Tarragona. És, de fet, la mateixa fórmula que s’usa per a les eleccions espanyoles. Aquests es distribueixen per la llei d’hondt. Així ha funcionat durant 30 anys. Així doncs, s’ha de triar una llista tancada i, en funció dels X diputats d’aquella llista, entren al Parlament X persones d’aquell partit. Amb quina proporció representen el territori? Ha de ser 135, el nombre de diputats?

D’entrada, doncs, definir els escons ja serà un primer dilema. A partir d’aquí, caldrà definir les circumscripcions. En aquest sentit tinc clar que la meva proposta és d’un diputat per comarca, al mateix temps que caldria fer excepcions com seria més d’un diputat a comarques molt poblades, o bé un diputat per districte a la ciutat de Barcelona

La proposta

Vull, per tant, que l’Alt Penedès pugui triar el seu representant (o seus) al Parlament de Catalunya de manera directa. I aquesta persona hauria de defensar clarament els interessos del territori, anar-hi, veure’l, i discutir amb els ciutadans. Això seria una proximitat real. Potser, doncs, el sistema polític que més s’hi adaptaria, pel meu gust, seria l’alemany (el canvi no seria tan de cop) o bé el britànic, en què s’escullen únicament els representants dels 646 districtes i que desprès, a banda de fer política nacional, ha de respondre en el seu àmbit. Per qui no sàpiga què és això de respondre al territori, que vegi el paper del ministre Simon Foster a la pel·lícula In the loop i ho entendrà ràpid.

Actualment, l’Alt Penedès té diversos ciutadans al Parlament: Joan Raventós (CiU), Roberto Labandera [bloc] (PSC), Miquel Carrillo [bloc] (ERC) i Dolors Montserrat (PP). Aquestes persones ocupen un escó al Parlament pel fet, directe, de ser de l’Alt Penedès? No. Aquestes persones defensen allà els interessos de la comarca? No, directament. He pogut jo, com a ciutadà de l’Alt Penedès triar-los a ells enlloc d’uns altres? No.

El que m’agradaria, doncs, és que d’entre aquests quatre noms (o els que siguin) en surti elegit un representant de la comarca, a qui el ciutadà se li pugui adreçar, cada setmana, per plantejar-li qüestions o demanar-li comptes sobre què fa a la cambra catalana. Que tinguin el seu despatx a la comarca, que treballin el terreny. De ben segur que un model així acostaria la política nacional al ciutadà i, a més, l’elecció seria molt més disputada i amb criteris més clars sobre l’eficiència d’aquell representant. És utòpica, aquesta proposta?

18 respostes a “Vull el meu diputat

  1. Miquel Carrillo says

    Benvolgut Sergi
    Tot responent a l’amable invitació que ens has enviat, escric unes paraules al teu post.
    Tots els diputats del Parlament saben perfectament qui som els diputats/des pendesencs. Crec que és perquè, cadascun amb els seus principis, estem empeltats del Penedès hi així ho fem valer. Sovint provocant tensions dins el propi grup, t’ho ben asseguro.
    Per altra banda, he de dir-te que estic d’acord en aproximar els electors als diputats i viceversa.
    Per això he impulsat la creació de la meva oficina parlamentària:
    http://blocs.esquerra.cat/miquelcarrillo/bloc/truquem-el-diputat
    Finalment, totalment d’acord en impulsar la nova llei electoral que Catalunya mai ha tingut. Crec que els d’Esquerra, alguna cosa hi tenim a veure, en aquest impuls (i no és per interès electoral: totes les opcions ens perjudiquen).
    Per qualsevol qüestió, sóc a la vostra disposició.

  2. Sergi Sabaté says

    Moltes gràcies per l’aportació, Miquel. N’estic segur que els diputats sabeu d’on és cadascú, només faltaria, i que defenseu (amb menor o major mesura) el vostre territori. La reclamació va en el sentit que sigui directament el territori qui esculli. Si no vaig errat, abans que entressis al Parlament, Esquerra no tenia cap diputat representant la comarca.
    Molt interessant, per cert, això de la oficina parlamentària. Ho desconeixia.

  3. Jordi says

    Hola Sergi,

    Volia fer una apreciació sobre la part del teu post titulada l’actual sistema. Ignoro quin és el mètode de repartiment dels diputats de cada província. Però sens dubte no es regeix per la llei d’Hondt. Si apliques la llei d’Hondt al cens electoral del 2006 (http://www10.gencat.cat/pls/gov_eleccions/p12.consultar_res_auto?v_tipus_eleccio=A&v_any_eleccio=2006&v_num_eleccio=1) a Catalunya et sortiria aquesta distribució:

    Barcelona: 102
    Girona: 12
    Lleida: 8
    Tarragona: 13

    Que s’allunya molt de l’actual repartiment i que seria molt més proporcional que el sistema vigent.

    Salut,
    J

  4. Sergi Sabaté says

    Hola Jordi,
    No acabo d’entendre el sentit del teu comentari. Els 135 diputats no es distribueixen per la fórmula de la llei d’hondt, sinó, com explico, per 85+18+17+15. A partir d’aquí, per exemple, a Girona s’han de repartir, sí o sí, els 15 diputats. En funció dels resultats electorals, és aquí on s’aplica hondt.
    No sé si era ben bé això el que et referies.

  5. Sergi Sabaté says

    No sé quants en teniu (potser 1 o 2? Sé la Llansana). I segurament cap l’has triat tu, perquè el 2006 no podies votar. 😉

  6. Pol says

    No veus molt injust que l’Alt Penedès tingui el doble de diputats que l’Anoia amb un nombre d’habitants molt similar?

  7. Ricard says

    El sistema correcte o el qiue crec que seria més eficient, és el sistema de repartiment anglès, perquè tenir un diputat per una zona determinada i que aquell diputat es guanyi la continuitat atenent als problemes reals de la gent, em sembla la millor proposta que es pot fer.

  8. Jordi says

    Hola Sergi,
    De la redacció del teu paràgraf (Actualment…) s’entén que el nombre d’escons que té cada província (85, 17, 15, 18) és el resultat d’aplicar la llei d’Hondt sobre el cens electoral. I això no és així. Si fos així el sistema seria molt més proporcional (102, 12, 8, 13).

    Suposo que volies dir que la repartició d’escons a l’interior de cada província entre els diferents partits es fa d’acord amb la llei d’Hondt. Però aquest és un altre tema.

    Salut,
    J

  9. Sergi Sabaté says

    Gràcies per l’enllaç, Jaume. És interessant, també, la proposta que fas, però crec que li dones massa representativitat a Barcelona.

  10. Sergi Sabaté says

    Jordi, en efecte vull dir el repartiment d’escons a cada circumscripció, no el nombre d’escons. 😉

  11. Sergi Sabaté says

    Sí, Riki, podria estar bé. Un model així és el que plantejo. Potser, però, sense oblidar una llista global…

  12. Sergi Sabaté says

    Pol, segons idescat, l’any 2008, l’Alt Penedès tenia 101.000 habitants i l’Anoia 114.000. En conseqüència, sí que crec que és poc correcta aquesta representació, que només tingueu un sol diputat. I si, posem per cas, la diputada que teniu (Marina Llansana) no anés a les llistes de les properes eleccions podria donar-se el cas que no tinguéssiu ningú. Algun correctiu caldria aplicar-hi, crec jo.

  13. Jaume says

    Bé reconec que la distribució d’escons és discutible però ja dic que no conec prou el territori per a ser equànime. Però ves per on, per aquí hi ha un altre comentari que creu que les comarques menys poblades estan sobrerepresentades….Qüestió d’opinions….
    Sigui com sigui, la distribució d’escons per a mi és relatiu. Allò que m’interesa destacar és que cada circumscripció tingui el seu propi candidat i que aquest representi tothom, no només qui l’ha votat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada