Males Praxis…

En el seu dia, el periodista de La Vanguardia, Jordi Barbeta, explicava la topada que havia tingut amb l’aleshores director de comunicació de Montilla, Toni Bolaño. Bolaño, excap de premsa de l’ajuntament de Cornellà i del Ministeri d’Indústria amb Montilla, l’havia amenaçat: “no voy a parar hasta joderte“. Ara surt un altre cas a la llum. Aquest amb proves documentals irrefutables i amb similars característiques amb l’anterior cas. El protagonista és Manel Fran, cap de premsa del també socialista Celestino Corbacho, i que ja l’havia acompanyat a la Diputació de Barcelona i a l’ajuntament de l’Hospitalet, al costat de Cornellà.

Fets, no paraules, a continuació. Comentaris, més avall. 😉

Algunes referències que corren per la xarxa:

Blog de Toni Aira

Expansión

RTVE

Diario Crítico

Paper Papers

Blog Txistorra

Enfoque diferencial

“Que un político no tenga una web bien posicionada le puede suponer perder muchos votos”

Enllaço el vídeo que he trobat a través del blog de Mas Consulting referent a una entrevista d’Àgora News a Jorge Santiago, del ‘Master en Asesoramiento de Imagen y Consultoría Política en la Universidad Pontificia de Salamanca’.

United Trenca Guitarres

Deuen ser aquestes coses d’internet que a algú encara li costa d’entendre, però la reputació d’una companyia d’aviació com United Airlines se n’ha anat per terra a causa d’un vídeo de Youtube. Un relat, una història que ha donat la volta al món, ha servit per deixar amb el cul a l’aire les formes d’actuar d’aquesta companyia.

Guitarres que Volen

Descobreixo la història a través del bloc de l’amic Wally. Dave Carroll, cantant del grup Sons of Maxwell, va veure des del seu seient en un dels avions de la companyia United Airlines com un dels operaris llançava de mala manera la seva guitarra a la bodega de l’aparell. Primer error de la companyia: permetre que aquests operaris actuïn united_breakstant nefastament i, a sobre, a ulls de tothom. Ho varen reclamar a les hostesses del vol que, segons diuen, van passar completament d’ells. Segon error: aquest passotisme de les hostesses.

Després va poder comprovar que, tal com es temia, la guitarra estava trencada. Va estar mesos intentant rebre la compensació econòmica lògica que tothom esperaria, però no hi va haver manera. L’instrument estava valorat en prop de 4.000 euros. Tercer error: No disculpar-se. Quart error: No accedir a indemnitzar les pèrdues ocasionades.

Atac Viral

United s’ho va buscar i Carroll no va parar quiet. Segurament per la companyia hagués resultat més econòmic pagar els 4.000 euros i a córrer. Però, rucs, ells tenien la raó absoluta i la reclamació era d’un client més. Una companyia que no entén que la relació amb el client ha canviat, i que el valor de la seva companyia és molt més que el simple fet de comprar un bitllet. A partir d’aquí, el músic va passar a l’acció ‘dedicant’ una cançó a United en què narra els fets. El seu vídeo United breaks guitar ha tingut ja més de tres milions de visites al Youtube!!!

I la Imatge de Marca?

A partir d’aquí, no consta enlloc que United hagi fet res. No sé si han pensat en respondre, però amb això, han aconseguit una reputació nefasta. Si ara volen solventar aquest problema individual, tothom qui n’hagi tingut d’altres els hi traurà a la llum i tampoc els deu interessar. El que ara ningú els hi treurà són determinades etiquetes: volar amb United Airlines vol dir que maltractaran el teu equipatge i pot ser que te’l trenquin. Si ho reclames, passaran de tu. Les hostesses són unes mal educades. No està malament…

Si fóssiu d’UA, com solucionaríeu aquest cas?

United Breaks Guitars

La cançó està bé i exposa bé el relat (storytelling) posant en situació, explicant cronològicament els fets i arribant a la conclusió que són uns trencadors de guitarres. I té un punt d’emotivitat… amb la pobra guitarra.

Comunitats Virtuals al Nova Ciutat Vella

La revista de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Nova Ciutat Vella, ha publicat en el seu número d’estiu un interessant reportatge a quatre pàgines sobre les comunitats virtuals. En aquest, s’hi exposa com ‘Les xarxes socials traslladen a internet totes les característiques de les relacions humanes però sense límits de temps o espai’, també fa referències a l’activisme a la xarxa i un debat sobre la privacitat de les dades. I, a continuació publiquen unes petites entrevistes a persones actives a la xarxa per saber l’us que en fan d’aquestes eines. D’entre aquesta llista, en què també hi figuro jo, hi ha els amics Pol Gomà, Marc Pallarès o Adrià Fontcuberta. També hi participen referents com el president del Parlament, Ernest Benach, el director de l’ACN, Saül Gordillo o el president d’Òmnium, Jordi Porta. La resta d’entrevistats són Leopoldo Abadia, Esther Poses, Almudena Cano, Albert Salinas, Paula Villodre i Oriol Ros. Les entrevistes s’il·lustren amb imatges agafes dels respectius perfils de Facebook.

El reportatge ha estat el·laborat pels companys  Claudia Amate, Oriol Bäbler, Pau Campaña, Ricard Camprubí, Montse del Peral, Pau Cortés, Marc Guillot, Dani Llenas, Marga Llobet, Kàtia Lorenzo, Sergio Márquez i Clara Mateu.

Tot seguit enllaço el reportatge perquè el pugueu llegir i comentar-lo!
Comunitats Virtuals – Nova Ciutat Vella