Dimarts arriba la SCCIEP

scciepinvita

Dimarts a la tarda (a les 7), al Palau Robert de Barcelona, es presentarà una nova entitat. Serà una cosa nova en el panorama de la comunicació política a Catalunya. Es tracta de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques (SCCiEP), vinculada al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques i presidida pel periodista Toni Aira.

Aquesta societat pretén crear una comunitat de persones vinculades a la comunicació política, per crear debat sobre el tema i valorar la importància del discurs polític. De fet, en la seva presentació hi haurà una taula rodona titulada ‘Qui crea el discurs polític a Catalunya?‘. A l’acte hi participaran els speechwriters, els creadors de discurs, dels principals líders catalans: Mas, Montilla, Puigcercós, Sánchez Camacho i Saura. Seran Jordi Baiget (CiU), Jaume Collboni (PSC), Josep Vall (ERC), Eladio Jareño (PP) i Josep Vendrell (ICV). Vaja, que d’spins va la cosa.

Aquí en podeu trobar la invitació. Els amics Aira i Guillem López ja n’han parlat als seus blocs. I la SCCiEP ja corre per Twitter i Facebook! Ens veiem dimarts!

“Que un político no tenga una web bien posicionada le puede suponer perder muchos votos”

Enllaço el vídeo que he trobat a través del blog de Mas Consulting referent a una entrevista d’Àgora News a Jorge Santiago, del ‘Master en Asesoramiento de Imagen y Consultoría Política en la Universidad Pontificia de Salamanca’.

Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet

En pocs dies els eurodiputats prendran possessió del seu escó. Però, en aquest temps d’un mes i mig entre les eleccions i el fet d’asseure’s al Parlament Europeu els dos principals eurocandidats catalans ja han fallat. A la xarxa ja han perdut qualsevol credibilitat que havien pogut aconseguir.

Antecedents

22 de maig. Rebo un correu de Twitter que m’indica que ‘Ramon Tremosa is now following you on Twitter!‘. I penso (ingenu, sí): mira, en Tremosa ja participa a les xarxes socials. Sí, hi és. Però twittremosano hi participa. L’equip de campanya de Tremosa no va canviar el xip d’anteriors campanyes i, novament, va usar la xarxa per difondre el missatge unidireccionalment i, en tot cas, aprofitant més canals. L’usuari Twitter de Ramon Tremosa només postejava situacions del candidat (que, de ben segur, li escrivia algú altre) però en cap moment responia les consultes de la gent. Els dies després de la campanya, el Twitter de Tremosa seguia amb l’agraïment de la nit electoral. Exposada la queixa a Twitter, alguns companys em van dir que havia anat a Londres i estava uns dies de vacances. Bé. Comprensible… si no fos que a dia d’ahir intento entrar al seu Twitter i… SORPRESA: “That page doesn’t exist!. Pàgina donada de baixa. Conversa, web social i campanya 2.0? Tururú!! Una de les coses que també va passar en campanya fou la “prostitució” del seu usuari de Facebook, que va passar a ser controlat pel mateix equip de campanya enlloc d’ell mateix. I, en aquesta línia, CiU demanava als usuaris de Facebook la cessió del seu estat per marcar ells el missatge (no fos cas que durant els dies de campanya els ciberactivistes no sàpiguen escriure). La seva pàgina personal www.ramontremosa.cat està igual que a juny del 2008.

Continua la lectura de “Tremosa i Junqueras Ja Fallen A Internet”

Partits Petits, Vots Grans

Lobis de pressió amb ganes de tocar poder. O aspirant, de lobis. Això és el que, en el meu parer, aspiren a ser els nous partits polítics que van sortint arreu d’Europa. I aniran creixent.Els partits grans, els més populars (PSOE, PP, CiU, ERC) han caigut en un espiral de desprestigi, perquè no saben transmetre en paraules senzilles les seves accions de govern –o actuacions des de la oposició- a la ciutadania. Així ho explicava UPyD en el seu spot de campanya d’aquestes eleccions europees. Per què passa de votar una gran massa de la població? Ni ho sé, ni tinc els mecanismes per fer-ne deduccions. No obstant, una suposició que em faig és que el ciutadà normal (gran expressió per englobar a tothom sense definir res més) creu que la política pot canviar petites coses però no arreglarà el món, i molt menys el seu món. I van a buscar les petites coses que els interessen.

marioluTot això ho vull relacionar amb una teoria de mitjans de comunicació que darrerament vaig seguint, que és la fragmentació dels públics. Prova d’això en són partits com el Partit Pirata, sorgit a Suècia i amb un únic objectiu a perseguir: una llibertat absoluta a la xarxa, i res de drets d’autor. En aquest cas, ha aconseguit els suports de joventut i població suficient amb aquest interès informàtic. Aquests vots, sumats a una alta abstenció, han estat suficients per aconseguir un escó al parlament europeu des d’on intentaran treballar per aconseguir els seus objectius. Tanmateix, arreu van sortint partits “temàtics” (d’altres n’hi diuen radicals, d’una banda o altra) o que, al cap i a la fi, persegueixen una causa i és per allò que entren en política, anant més enllà de ser una simple plataforma.

Per tant, en aquesta concepció política s’entra en el joc de tocar qüestions concretes, específiques i del dia a dia. No grans obres, no grans qüestions abstractes, és igual. El ciutadà busca tractar els temes en el seu llenguatge. X problema pot tenir Y solució. I si aquesta idea m’agrada, la voto. Els nous partits, doncs, poden tenir ràpidament representació, si aconsegueixen creat un relat polític que narri una història concreta, amb un objectiu ferm i capaç de tenir el suport d’una bona massa de votants.